Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’astronomia i geodèsia a la Universitat de Viena El 1873 fundà un observatori astronòmic privat i es dedicà principalment a l’estudi de la mecànica celeste Del 1870 al 1880, publicà un tractat sobre la determinació de l’òrbita dels asteroides i cometes i, més tard, organitzà els treballs que, després de la seva mort, constituïren un catàleg de tots els eclipsis de Sol i de Lluna des de l’any 1207 fins al 2163, conegut com a Canon der Finsternisse

Fou professor de matemàtiques a Rennes 1841 i Besançon 1846 i d’astronomia a la Universitat de París 1857 Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa És fill seu l’astrònom  Pierre Henri Puiseux

Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n

Fill de l’impressor Jaume Bordassar Fou amic de Gregori Maians i freqüentà el grup d’erudits de Vicent Tosca i Joan Baptista Coratjà, amb els quals fundà l’Academia Matemática i en publicà les bases a Ideas de una Academia Matemática 1740 Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica, com Ortografía española 1728, obra atribuïda a Maians i que suscità una polèmica entre aquest i Jerónimo Feijoo Aconseguí l’organització a la monarquia hispànica de la impressió de llibres religiosos Planificación de la imprenta del rezo Sagrado 1732

Fou professor de matemàtiques 1850 i secretari 1851 i director 1869 de l’Escola de Nàutica, de Barcelona També ensenyà a l’Escola Industrial i fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona 1866 S'interessà per problemes d’instrucció popular i participà 1864 en la comissió encarregada pel Collegi de l’Art Major de la Seda, del qual fou president, de conferenciar amb el ministre de finances per tal de resoldre la crisi fabril del Principat Publicà diversos tractats i memòries sobre temes d’astronomia i trigonometria

Fou professor d’astronomia a Leiden 1908 Estudià els moviments dels satèllits de Júpiter, i també féu una prova de la disminució de la velocitat de rotació de la Terra amb el temps L’any 1917 elaborà un model cosmològic basat en una segona solució de les equacions del camp de gravitació de la relativitat general, distinta de la solució considerada per Einstein Segons aquest model, l’estructura geomètrica de l’espai és hiperbòlica, no hi ha un temps absolut i a cada observador correspon un horitzó en el qual el temps sembla parat cosmologia

Deixeble de Galileu, des del 1629 fou catedràtic d’astronomia a Bolonya De la seva nombrosa obra es destaquen Geometria indivisibilium continuorum nova quadam ratione promota 1635 i Exercitationes geometricae sex 1647 on establí i perfeccionà la teoria dels indivisibles l’indivisible de Cavalieri equival a l’actual diferencial i exposà la seva gran descoberta, la connexió existent entre la diferenciació i la integració, així com la primera demostració rigorosa del teorema de Papus relatiu al volum d’un sòlid de revolució Resolgué diversos problemes plantejats per Kepler i…

Fou professor d’astronomia a la Universitat de Bolonya El 1667 fou cridat per Colberty com a director de l’observatori de París En 1671-84 descobrí quatre satèllits de Saturn, així com la divisió de l’anell d’aquest planeta que duu el seu nom divisió de Cassini Estudià el moviment dels satèllits de Júpiter i en publicà unes taules aplicables a la navegació Féu una determinació força acurada de la parallaxi solar Fou el primer a considerar científicament el fenomen de la llum zodiacal Les Éléments d’astronomie vérifiés , 1693

Estudià al Trinity College de Dublín i el 1827 ocupà la càtedra Andrews d’astronomia i fou nomenat astrònom reial Des d’aleshores restà a l’observatori de Dunsink, dedicat a l’estudi de les matemàtiques Elaborà la teoria dels quaternions i aportà nous mètodes d’investigació en dinàmica, d’una gran importància posterior sobretot en la teoria quàntica La seva obra més important és Elements of Quaternions 1866 és autor també de Theory of Systems of Rays 1828, General Methods of Dynamics 1834-35 i Lectures on Quaternions 1853

Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798