Resultats de la cerca

Si és escrita, cal indicar clarament que és el tros citat entre cometes i, en nota, l’autor, l’obra, l’edició i la pàgina Una citació dins una citació és expressada amb una sola cometa ' ' Cal fer-les constar en tota edició crítica, per exemple, amb lletres espaiades, i identificar-les en un apartat propi

Vida i obra Pertangué a una de les famílies de l’alta burgesia catalana i es formà al costat del seu avi, Jaume Rusiñol, fundador d’una important manufactura tèxtil Acompanyat de Ramon Casas i Carbó , feu la volta a Catalunya amb carro, a la descoberta d’ambients i personatges inèdits Treballà en l’empresa familiar, però, a desgrat dels seus, s’interessà per la pintura El 1890 exposà la seva obra a la Sala Parés juntament amb Ramon Casas i Enric Clarasó, amb els quals continuà realitzant presentacions collectives fins el 1930 Decidit a rompre amb la imposició familiar abandonà les seves…

Inicià la carrera professional a les revistes Kiss Comix  i El Víbora , per a la qual dibuixà la sèrie "Road Cartoons" És autor de les sèries "Gog", "El juego lúgubre", "Las aventuras de Alexander Ícaro hijos de la Alambra" i "El Faro" La majoria de les seves obres han estat editades també a França, Itàlia i Holanda El 2008 guanyà el premi nacional de còmic del ministeri de cultura espanyol per la història La arruga

Anomenat correntment Gītā, és el més conegut i el més venerat dels texts sagrats de l’Índia És escrit en forma de diàleg entre Arjuna i Kṛishṇa abans de la gran batalla de Kurukshetra Arjuna té remordiments per la matança que s’hi produirà, i això dóna ocasió a la resposta de Kṛishṇa sobre temes filosòfics, ètics i religiosos La majoria dels erudits creuen que és d’origen posterior a la quasi totalitat del Mahābhārata i que hi fou inserit cap al segle II aC Fonamenten llur opinió en el fet que Kṛishṇa, que en les parts èpiques del Mahābhārata és considerat solament com un heroi humà, en el…

Procedent d’una família modesta i orfe des de catorze anys, treballà d’impressor i feu la carrera de medicina Fou collaborador de l’anuari de Lo Rat Penat i, entre les seves obres teatrals en català, destaquen Honor valencià 1887, Teranyines en els ulls 1887, estr 1874 i Parents de la dona

Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou

Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de salvadora ,…

Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, s’incorporà a l’exèrcit El 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella , a la qual seguiren, entre moltes altres, Una nugolà d’estiu 1871, L’alcalde de Meliana 1871, Un cacique a redolons 1872, Un adreç del baratillo 1873, El gran secret de la sària 1893 i La justícia en les mans brutes 1902 Collaborà també a la premsa amb articles i poesies, i escriví dues peces teatrals en castellà, El gallo de Morón i Tabaco, vino y mujer , a més de la sarsuela La clavariesa

Jesuïta 1759, després de l’expulsió del seu orde residí a Ferrara i a Venècia Amb JB ↑ Colomers i M ↑ Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà la tragèdia Tarquinio il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta, Marcella 1786, Gonzalo della Riviera 1789 i La zingara 1791, a més d’una defensa de la religió contra la filosofia illustrada, Elogio funebre di un illustre filosofo 1778

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913