Resultats de la cerca

Germà d’ Àlvar Esquerdo i Esquerdo , estudià la carrera a Barcelona, on es llicencià el 1874 amb premi extraordinari Un any més tard, es doctorà a Madrid amb la mateixa qualificació Des del 1882 fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, i des del 1883, professor clínic i auxiliar de patologia i clínica mèdica a la Facultat de Medicina de Barcelona El 7 de desembre de 1883 ingressà en la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Presidí, en 1884-88, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Junta de la Casa de la Caritat de Barcelona…

Estudià ciències polítiques i història a les universitats de Bonn i Ginebra, a l’Institut d’Hautes Études Internationales de Ginebra 1968-73 i a la Columbia University de Nova York 1971 El 1974 es doctorà en ciències polítiques, i exercí la docència i la recerca universitàries Des del 1990 presideix la Christlich-Demokratische Union CDU a la circumscripció d’Osnabrück, i fou president del Moviment Europeu de la Baixa Saxònia 1981-91 i d’Alemanya 1997-99 Des d’aquest any fins al 2009 fou membre de la presidència i de la mesa de la CDU d’Alemanya  Diputat al Parlament Europeu des del 1979, fou…

Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’estudi de la…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és La villa de…

Fill d’Honori Garcia, es formà a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret 1943-46 Es llicencià a València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Especialista en dret medieval, de la seva producció sobresurten les obres Furs de València I 1970, II 1974, III 1978 i IV 1983, en collaboració amb Germà Colon, Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media 1973, en collaboració amb Josep M Madurell, Història de la marina catalana 1977, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona en dos volums, 1983, en collaboració amb Maria Teresa Ferrer, i Llibre del Consolat de Mar I 1981,…

Es llicencià en dret a Saragossa 1917 i fou notari 1922 en diverses poblacions, entre les quals Vic 1935, on fundà 1952 el Patronat d’Estudis Ausonencs Es destacà pels seus estudis sobre dret valencià i història de les comarques septentrionals del País Valencià, molts dels quals publicats al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval Cal assenyalar-ne Orígenes del ducado de Segorbe 1933, San Vicente Ferrer en Vich 1953 i els treballs sobre territorialització dels furs valencians i sobre la possibilitat d’un element…

Llicenciat en dret a Madrid 1907, publicà diversos estudis sobre història del País Valencià Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia 1941, La villa de Callosa de Ensarriá 1960 i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians 1958

Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València 1815 Publicà diversos himnes i poemes —alguns a la premsa— i escrits de tema religiós, tots en llengua castellana

Port a l’estuari de l’Elba, que exerceix la funció d’avantport d’Hamburg És el segon port de pesca del país amb avançada indústria pesquera i de construccions navals Entre el 1394 i el 1937 pertangué a Hamburg, any que, en aplicació de la Llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg, Cuxhaven i l’illa pròxima de Neuwerk passaren al land de la Baixa Saxònia, excepte l’Amerikahafen port d’Amèrica, que quedà com un enclavament hamburguès El 1961, després del pacte de Cuxhaven, Hamburg cedí definitivament aquest enclavament a la Baixa Saxònia en canvi de recuperar Neuwerk