Resultats de la cerca

Catedràtic d’universitat i membre de l’Academia de la Historia de Madrid Autor de nombroses obres d’interpretació històrica, com Teoría del estado en España durante el siglo XVIII 1944, El concepto de España en la edad media 1955, Teoria del saber histórico 1958, Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento 1960, Las comunidades de Castilla, una primera revolución moderna 1963, Estado moderno y mentalidad social 1972, La oposición política bajo los Austrias 1972 i Teatro y literatura en la sociedad barroca 1972 Dirigí “Cuadernos Hispano-Americanos”, i collaborà a “Cruz y…

En l’època barroca la sonata en trio, subdividida en tres moviments, associa tres instruments concertants, dos a la part superior i un en el baix, aquest sovint amb el suport d’un instrument harmònic que realitza el baix continu A partir de l’època clàssica rep la denominació de trio una sonata per a tres instruments sovint piano, violí i violoncel Altres combinacions instrumentals són les de trio d’instruments de corda i trio d’instruments de vent de llengüeta El primer acostuma a ésser format per un violí, una viola i un violoncel, i és una modalitat molt conreada…

Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca

Aquesta església, parroquial, antiga capella del castell al qual és adossada, ha sofert forts remodelatges al llarg del temps Al segle XVI fou oberta una porta d’accés al mur de llevant, i després del 1716 hom construí al mur de ponent una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb uns plafons de ceràmica als murs laterals, d’una gran bellesa, amb ornamentació barroca, amb representacions de miracles, alguns d’ells relacionats amb calamitats i guerres esdevingudes a la comarca En un document de l’any 1279 consta una deixa “pro fabrica sancti Saturnini de Palaciolo” L’any…

Deixeble de T Ikenouchi al Tokyo Geijutsu Daigaku, estudià també cant gregorià amb Paul Anouilh i música renaixentista i barroca amb Eta Haruch-Schneider Durant el curs 1955-56 treballà a l’Estudi de Música Electrònica de Colònia Aquest contacte amb la nova música fou fonamental perquè Moroi exercís un paper essencial en el desenvolupament de l’avantguarda musical al Japó És autor d’una obra immersa de ple en l’ús de les tècniques serialistes i de la música aleatòria, que palesa una lectura molt interessant de la música d’A Webern En el seu catàleg sobresurten les peces escrites…

Fou alumne de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Començà la seva carrera com a flautista solista de l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma i ben aviat emprengué gires per Itàlia i Europa amb un repertori molt ampli, encara que demostrà una afinitat particular per la música barroca i la del segle XX Molts compositors, especialment italians, com Berio, Maderna, Nono o Petrassi, li dedicaren algunes obres Fou professor de l’Acadèmia de Santa Cecília, així com dels Cursos d’Estiu de Darmstadt i de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki Entre les obres que enregistrà sobresurten els…

Estudià a la Music School Settlement de Nova York i posteriorment ho feu al Conservatori de París Després de la Primera Guerra Mundial realitzà diverses gires per Europa 1918 i els EUA 1924 Parallelament a la seva tasca violinística, transcriví diferents obres cèlebres, que aprofità per a interpretar-les com a bisos al final dels seus recitals Es dedicà amb especial interès a la música del segle XX i li foren dedicades obres de Stravinsky - Concert per a violí 1931 i Duo Concertante - o Martinu, entre d’altres Publicà també algun manual de violí i treballs per a violí de l’època clàssica i…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els amplià a Roma, on es diplomà l’any 1981 Atret per la música barroca, estrenà l’oratori d’Alessandro Scarlatti Humanità e Lucifero a Beaune, França Fundà el grup orquestral L’Europa Galante, amb el qual ha enregistrat diverses obres, com ara Les quatre estacions de Vivaldi, sempre amb criteris historicistes i amb instruments originals L’estil de Biondi es caracteritza pel rigor musicològic i la frescor pròpia de la mediterraneïtat, especialment en el Barroc italià, però també en les seves interpretacions d’obres de…

Estudià música i arts dramàtiques a Munic, a més de dret Ajudant de Walter Felsenstein a l’Òpera de Frankfurt, en 1939-42 fou director de l’Òpera de Königsberg actual Kaliningrad, i posteriorment de la Deutsche Oper de Berlín 1942-45, de l’Òpera d’Hamburg 1945-67 i, finalment, de la Bayerische Staatsoper de Munic fins el 1977 Moltes de les seves produccions, tant del repertori alemany WA Mozart, R Wagner i R Strauss com italià G Rossini i G Verdi, han estat considerades revolucionàries Amb Raymond Leppard, fou un dels principals promotors de l’òpera barroca els anys seixanta del…

En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a…