Resultats de la cerca
Es mostren 452 resultats
Pantaleó Montserrat i Navarro
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la…
Joan Iglesias i España
Medicina
Cirurgià.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona i treballà a l’Hospital Militar com a practicant Inicià l’activitat professional arran de la primera invasió de la glànola a Catalunya Del 1836 al 1839 treballà com a primer primer metge dels batallons de la milícia de Barcelona i més tard fou metge de les presons nacionals Arribà a Puerto Rico el 1844 i s’establí a Mayagüez després passà a Añasco i Aguadilla El 1856 el governador de l’illa el destinà a Arecibo, Camuy i un altre vegada a Aguadilla amb la finalitat de combatre una epidèmia de còlera a l’illa El 1866 s’…
monestir de Besalú
Vista del monestir de Besalú
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Sant Pere de Besalú
) fundada el 977 pel comte-bisbe Miró III Bonfill, que la posà sota el patrocini de la Santa Seu.
El comte Bernat Tallaferro féu renovar l’església, consagrada el 1003, i li donà les relíquies de sant Prim i sant Felicià, que foren centre de devoció i de pelegrinatge comarcal Amb intent de reformar-la, el comte Bernat II, el 1070, la uní a Sant Víctor de Marsella El 1086 recuperà la dignitat abacial Tingué un priorat prop dels murs de Tarragona, el de Santa Magdalena, i, a més, el de Santa Maria de Collell El 1592 el papa Climent VIII li adjuntà els monestirs de Sant Quirc de Colera i de Sant Llorenç del Mont o de Sous Sant Pere de Besalú s’extingí amb l’exclaustració del 1835 Entre el…
Faustí Barberà i Martí
Història
Política
Medicina
Metge, erudit i polític.
Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista…
René Magritte
Els graons de l’estiu (1938), pintura de René Magritte
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor belga.
De formació acadèmica Brusselles, 1916-18, rebé les influències del cubisme i del futurisme 1923, particularment de GDe Chirico Amb un grup de companys belgues, entre ells el músic ELTMesens, formà el grup belga surrealista L’any 1926, a París, prengué contacte amb el surrealisme francès per mitjà de LAragon, i es lliurà de ple a la pintura a partir del 1927 Fou un dels primers pintors plenament surrealistes A través d’una tècnica realista i acadèmica, cercà la identitat dels objectes mitjançant llurs formes convencionals per les quals són designats en la vida quotidiana, i simbolitzà i…
Sant Cebrià de Mollet d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, única part del temple romànic que roman sencera i sense modificacions notables F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià es dreça al centre del poble de Mollet d’Empordà, emplaçat en una lleugera elevació del terreny, a la dreta del Merdanç Mapa 220M781 Situació 31TEG001901 Mollet d’Empordà o Mollet de Peralada es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Peralada a Espolla i de Sant Climent Sescebes a Rabós d’Empordà La clau de l’església és guardada en una casa del poble Història En un capbreu de…
Sant Gil de Vilamaniscle
Art romànic
En un document datat entre el 1078 i el 1091 del monestir de Sant Quirc de Colera, figura que Dalmau Berenguer tenia al “ vilare Ermenisclo ” pel monestir un mas amb terres, vinyes i colomars, i que Guillem Elisiars tenia vinyes al lloc d’“ Ermenisclo” En època medieval Vilamaniscle devia ésser un poblat amb una importància molt escassa La seva església no figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 Tot i que no apareix documentada, hom creu que Vilamaniscle devia tenir església o capella a la primera meitat del segle XII, perquè entre els testimonis que signen la donació de l’…
Antonio de Reparaz
Música
Compositor i director andalús d’origen basc.
Fill d’un militar, nasqué a bord d’un vaixell a les proximitats de Cadis El 1849 debutà com a director d’orquestra a Santander La Diputació de Navarra li concedí una borsa d’estudi per a ampliar coneixements a Itàlia Quan abandonà aquest país, entrà com a director al Teatro São João, a Porto Allí desenvolupà una intensa activitat com a compositor i estrenà quatre òperes Gonzalo de Córdoba , Malakadel , Pedro el Cruel i La Renegada Després s’establí a Madrid, on presentà algunes obres escèniques seves Compongué diverses sarsueles, com ara El paraíso de Madrid -en collaboració amb L Rivera,…
Desert de les Palmes
Convent
Convent i eremitori carmelitans situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes, dins el municipi de Benicàssim (Plana Alta).
Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de…
Sant Romà de Delfià (Rabós d’Empordà)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de llevant amb la capçalera a primer te e Aquest edifici és una continuació simple poss lement de la segona me at del segle XI J Bonell El lloc de Delfià és al sud-est del cap del seu municipi, el poble de Rabós d’Empordà El poblament de Delfià ha estat sempre majoritàri ent dispers Prop de la dita carretera només hi ha un grup reduït de cases, relativament poc antigues, disposades sense ordre Al sud-oest i a uns 300 m d’aquest veïnat és visible l’església romànica de Sant Romà de Delfià, a la part alta d’un serrat de poca elevació, un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina