Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
Júlia
Literatura catalana
Novel·la d’Isabel-Clara Simó publicada el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Presenta el desenvolupament d’una relació sentimental entre una obrera i el propietari de la fàbrica on aquesta treballa, en un context social de crisi, en els anys posteriors a la revolució del Petroli a l’Alcoi del final del s XIX L’obra es basa en tres temes diferents la revolució la política, la indústria l’economia i l’amor entre els dos protagonistes Amb relació al primer tema, es fan explícits, entre d’altres, els moviments obrers de base anarquista que desencadenaren a Alcoi els fets de la revolució del Petroli, que provocaren l’assassinat de…
Gaspar Vigodet i Salla
Militar
Militar.
D’origen francès, per part materna era descendent d’una família de mercaders ennoblits de Barcelona i Mataró No és inversemblant d’identificar-lo amb el conegut oficial “don Gasparito”, que el baró de Maldà cita, el 1793, en el seu Calaix de sastre Va intervenir en la campanya del Rosselló Destinat a Amèrica, amb el grau de mariscal de camp, fou nomenat governador de Montevideo 1810 Arran de l’aixecament dels insurgents en aquest país, intervingué i organitzà la resistència El 1812 fou nomenat capità general de l’exèrcit espanyol al Río de la Plata El 1814 va haver de rendir la plaça de…
Maria Antonieta d’Àustria
Maria Antonieta, retrat de la reina de França realitzat per Élisabeth-Louise Vigée-Lebrun (1755-1842), que fou la seva retratista des de l’any 1799
© Corel Professional Photos
Història
Reina de França, muller de Lluís XVI.
Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Des del seu casament 1770 manifestà una personalitat frívola, feta per a la vida de la cort, però alhora afeccionada a la intriga política En pujar al tron Lluís XVI 1774, el seu domini sobre el rei es traduí en una forta influència política Acusada d’afavorir els interessos d’Àustria, malvista per les seves despeses excessives, pel mateix poder que s’atorgava i per la seva oposició a tot reformisme, l’opinió es polaritzà en contra d’ella, principal responsable de la davallada de la popularitat de la monarquia Sota la…
Domus del Vilar (Sant Pere de Torelló)
Art romànic
També se l’anomenava castell, però mai no tingué un terme jurisdiccional Actualment també se li dona el nom de castell de la Vinyeta En aquesta fortalesa residiren els castlans del castell de Curull que amb aquest nom es documenten el 1068 amb Galald de Curull, si bé l’edifici no es troba fins al 1193, quan Bertran de Curull amb la muller i els fills posà sota la protecció de l’orde del Temple la vila del Vilar El 1275 apareix la família cognominada Vilar amb Bertran del Vilar El 1336 la domus del Vilar ja havia passat a la família Milany pel casament de Francesca del Vilar i…
Telèmac
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Ulisses, al qual els antics atribuïren una sèrie d’aventures esdevingudes en el viatge que emprengué a la recerca del seu pare, absent d’Ítaca després de la guerra de Troia
.
Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l’…
Roger III de Foix
Història
Comte de Foix (1124-48).
Fill de Roger II i de la seva segona muller Estefania de Besalú Poc després d’haver pres possessió del comtat 1125, renovà el contracte estipulat pel seu pare amb la família del vescomte Bernat Ató I de Carcassona-Besiers, el qual, malgrat la venda dels comtats de Carcassona i Rasès feta per la seva mare Ermengarda al comte Ramon Berenguer I de Barcelona 1067/ 70, se n’havia tornat a apoderar 1082 En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona vers el…
Alfons IX de Lleó
Història
Rei de Lleó (1188-1230).
Fill de Ferran II de Lleó i d’Urraca de Portugal En les vicissituds de la lluita contra Castella s’alià amb els almohades i també amb Aragó i Portugal tractat d’Osca, 1191 Anys després, però, el seu regne fou envaït per Pere I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella momentàniament, posà fi al conflicte el casament de la filla del rei castellà, Berenguera, amb el rei lleonès 1197 D’aquest matrimoni nasqué Ferran III, que succeí el seu pare malgrat la designació de les seves germanes com a hereves, una d’elles en tractes de matrimoni amb Jaume I de Catalunya-Aragó a la mort…
Castellrosselló
Vista de la torre (s XIII) i de l’església romànica (ss XI-XII) de Castellrosselló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perpinyà (Rosselló), a l’E de la ciutat, a la dreta de la Tet.
És l’emplaçament de l’antiga ciutat iberollatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum o Castellum Rossilio 927, del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990 Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del s XI Al darrer quart del s XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou…
baronia de Mataplana
Història
Jurisdicció feudal sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).
Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan, que era el…
Francesc Montserrat i Ayarbe
Música
Compositor i director.
Estudià música al Conservatori del Liceu de Barcelona, amb F Sánchez i Gavagnach solfeig i teoria i D Sánchez i Deyà violí, i a l’Escola Municipal de Música, amb A Nicolau harmonia i E Daniel contrapunt i fuga Fou professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Música de Barcelona També destacà com a director d’orquestra, especialment en el gènere de la sarsuela Entre altres obres escriví una Suite i La velleta de Montblanch 1903, escrita per Josep M Navarro Porcel, —ambdues per a orquestra de corda—, les obres per a cant i piano Impressions de natura i Les estacions , la peça…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina