Resultats de la cerca

Entre tres-centes mil i mig milió de persones vingudes de tot Itàlia participen a Roma en l’anomenat "dia de la família", en el qual la presència de clergues catòlics és molt rellevant La manifestació se centra en el rebuig del projecte de llei del Govern italià per a legalitzar les unions entre persones del mateix sexe Actualment, Itàlia és l’únic gran estat d’Occident que no reconeix aquesta mena d’unions, i ha estat reiteradament advertida sobre aquesta qüestió pel Tribunal Europeu de Drets Humans

El papa Francesc inicia una gira per Xile del 15 al 18 de gener i el Perú del 18 al 22 A Xile, on és rebut per la presidenta Bachelet, la seva presència suscita controvèrsia quan qualifica les acusacions de pederàstia contra sacerdots catòlics de difamació, tot i que després matisa les seves paraules Al Perú denuncia l’epidèmia de la corrupció en referència al cas Odebrecht, que afecta diversos estats de l’Amèrica Llatina, i clausura a Lima la gira amb una missa on assisteixen prop d’un milió de persones

El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions

El fideisme fou una reacció conservadora de catòlics i protestants davant l’efervescència ideològica i política de la darreria del segle XVIII, dirigida principalment contra l’enciclopedisme, el racionalisme illustrat i la Revolució Francesa Les seves arrels foren la impotència de la raó natural per a defensar la veritat contra l’escepticisme i l’ateisme i, alhora, el desig de mantenir les veritats fonamentals de l’ordre moral i religiós tradicionals S’estengué per França, Bèlgica i Alemanya, i fou condemnat per l’Església Catòlica en el concili I del Vaticà

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

A través de la revista Eos defensà la participació dels catòlics en la política Reticent davant el centralisme romà, manifestat arran de la definició del dogma de la Immaculada i de la publicació del Syllabus , s’oposà a la infallibilitat pontifícia, per la qual cosa fou excomunicat 1871 President de la Bayerische Akademie der Wissenschaften 1873, fou en diverses ocasions diputat al parlament de Frankfurt Són obres seves Die Reformation ‘La Reforma’, 1846-48, Der Papst und das Konzil ‘El Papa i el Concili’, 1870 i Römische Briefe vom Konzil ‘Cartes romanes del Concili’, 1870

Ordenat de sacerdot 1866 i doctor en dret civil i canònic 1870, passà directament a la cúria A la nunciatura de Madrid fou conseller 1875-77 i nunci 1882-87 Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII 1887-1903 cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903

Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales El trabajo en la época romana 1935, El salario familiar 1936 i Los gremios en Mallorca 1939

Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat

Jueu emigrat a França, Anglaterra, Holanda i els EUA, conreà molts gèneres literaris i les seves obres palesen un afany incansable de lluita per la llibertat, la tolerància i la justícia Entre les novelles cal destacar Josef sucht die Freiheit ‘Josef cerca la llibertat’, 1927, Glückliche Menschen ‘Homes feliços’, 1931, Ferdinand und Isabela 1936, König Philipp II 1938, aquestes dues sobre els Reis Catòlics i Felip II, Die Kinder von Gernika ‘Els fills de Guernica’, 1939 i Die Zeit der Narren ‘El temps dels necis’, 1966, sàtira punyent sobre la vida a l’Alemanya Federal