Resultats de la cerca

La primera referència a Sant Miquel de Gelida és una fundació de 50 sous feta per Guillem de Cogomants i la seva muller Elisenda l’any 1238 a la capella de Sant Miquel A més, aquest matrimoni feu donació d’un ciri de dues lliures que s’havia d’encendre i cremar mentre alcessin el cos de Crist, sempre que se celebrés missa L’any següent el rector de Sant Pere del castell de Gelida, Ponç de Pualquer, amb el consentiment del bisbe de Barcelona, Arnau, establí i concedí terres per a ell i els seus successors, i als regidors de l’església de Sant Miquel, i als cònjuges Berenguer…

Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de contribuir a…

Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però, presentar-se davant…

Deixeble de piano de FWieck i de composició d’HDorn L’any 1833 començà a experimentar els primers símptomes de la malaltia mental, que s’havia d’agreujar els últims anys de la seva vida Fundador de la revista Neue Zeitschrift für Musik 1834, en fou redactor i hi publicà treballs de crítica i d’anàlisi musical Casat amb la pianista CWieck 1840, s’installaren a Dresden 1844 Fou nomenat director de concerts a Düsseldorf 1854, i després d’un intent de suïcidi passà els seus dos últims anys de vida reclòs en un sanatori mental La seva producció presenta tres períodes molt definits El primer 1829-…

D’aquest castell situat a la part més alta del poble, al cim del tossal de Montellà, només en resten molt escassos vestigis de muralles Una torre moderna, edificada vers l’any 1930, és a l’emplaçament de l’antic castell Bé que des de mitjan segle XII es comencen a documentar els Montellà, castlans del castell, la més antiga menció de la fortificació data de l’any 1171 El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, estant a Tarragona, concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, i als seus successors, la roca i el castell de Castelló, a la vila de Montellà, i es reservava el dret d’acceptació dels…

Vida Estudià violí i composició amb A Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per GB Viotti El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830 Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796 Kreutzer tocà per a L van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , opus 47 1802-03 La seva carrera estigué marcada des…

Vida S’educà al Gymnasium dels jesuïtes de Komotau Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa Anys més tard anà a Itàlia, on estudià amb el pare Martini Decidí d’installar-se a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri La seva primera òpera, Merope , és del 1757 i fou composta amb motiu del carnaval de Venècia En aquesta ciutat creà, fins que marxà, una òpera cada any per les festes del carnaval La seva estada a la capital del Vèneto es prolongà fins el 1763, any en què es traslladà a Viena per substituir ChW Gluck com a compositor de…

Aquest caràcter d’excepció li és conferit no tan sols per la gran qualitat de les obres presentades -tant clàssiques com de caràcter purament experimental- i la cerca de la perfecció en la seva realització, sinó també per l’adequació d’aquestes obres a l’ambient dels indrets on s’interpreten, creant així una atmosfera especial a la qual contribueixen el paisatge, l’esperit d’una ciutat, l’interès collectiu dels seus habitants i la tradició cultural d’una regió Així definí els festivals de música l’Associació Europea de Festivals de Música el 1957, però avui dia són molts els pobles que…

Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la sensibilitat…

Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…