Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, el 1963 produí i dirigí Los felices 60 i el 1966 realitzà Mañana será otro día , visió crítica del món del cinema i la publicitat Gran part de la seva filmografia tracta de la guerra civil i les seves seqüeles Entre d’altres, dirigí España otra vez 1968, Un invierno en Mallorca 1969, Las largas vacaciones del 36 1976, premi FIPRESCI del Festival de Berlín, el documental La vieja memoria 1977, premi Sant Jordi, El balcón abierto 1984, Dragón Rapide 1986, El llarg hivern 1991, premi nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1992 i el reportatge Els nens de…

En el primer cas, hom parla d' imatgeria òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal electromagnètic pertanyent a l’espectre visible llum visible i, per tant, hom pot incloure en aquesta classificació la representació òptica formació d’imatges mitjançant sistemes òptics, la fotografia, la cinematografia i la televisió, l’holografia, etc d’altra banda, hom parla d' imatgeria no òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal no òptic susceptible d’admetre algun tipus de tractament d’imatge, com és el cas de la termografia formació d’imatges infraroges, la radiografia raigs X, la…

Mesos després del seu naixement, el seu pare fou assassinat per un escamot anarquista Després de llicenciar-se en dret 1959, cursà estudis a l’Escuela Oficial de Cinematografía S’inicià amb diversos curtmetratges, dels quals sobresurt Lección de arte 1962, que el 1963 guanyà la Concha d’Or i el premi al millor curt del Festival de Sant Sebastià Aquest any estrenà el primer llargmetratge, Se necesita chico El 1970 començà a treballar per a la televisió, mitjà en el qual aconseguí una projecció més destacada de la seva carrera, especialment amb el curt La cabina 1972, metàfora del franquisme…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfred Fontanals INTERPRETACIÓ Blanca Valoris la marquesa, Lola Paris Turquesa, María Álvarez de Burgos Rosalinda, Carmen Rodríguez Sra Tobiche, Baltasar Banquells Pistolo, Ramon Quadreny el príncep Alfons, Julián de la Cantera Zafir ESTRENA Barcelona, 11-12101918 Sinopsi Una marquesa posseïda per la cobdícia, mitjançant un crim, suplanta un nen per un altre Passades moltes aventures, s’aclareix el cas Producció Primer treball del director per a la…

Estudià belles arts, disseny, teatre i cinema a Barcelona Començà com a presentadora de sessions i conductora de tallers de cinema al final de la dècada del 1960 El 1968 entrà a formar part de COCICA de Miquel Porter i la seva dona Guillemette Huerre, que aplegà un estol de collaboradors provinents del camp dels cineclubs Al cap de dos anys, contribuí a la fundació del collectiu Drac Màgic, inspirat en el cineclub infantil Faroun Film de Mont-real Canadà, a més de collaborar en la revista Imagen y Sonido  1963-75 Després de diverses estades a París, Praga, Mont-real o Londres, en contacte amb…

Vida Després d’estudiar arquitectura a Barcelona i Pamplona, es matriculà en Cinematografia en l’School of Visual Arts de la Universitat de Nova York 1980-82 Com a fotògraf, exposà els seus treballs a Barcelona i Eivissa A més, gravà en vídeo concerts, illuminà obres teatrals i durant dues temporades enregistrà en vídeo el programa operístic del Gran Teatre del Liceu El 1985 debutà com a director de fotografia amb el llarg Qui t’estima, Babel Ignasi P Farré A partir de llavors combinà el cinema amb la illuminació en vídeo de sèries de televisió Temps de silenci , Tomates y pimientos i la…

Vida Des del 1941 collaborà com a crític cinematogràfic, teatral i literari en publicacions com "Radiocinema", "Solidaridad Nacional", "La Familia", "Verdad", "Cine-Arte" 1933-35, "Imágenes" 1945-61, "Espectáculos" 1953 i "Albatros", i també en emissores de ràdio Com a representant de la premsa barcelonina participà en dues convocatòries del Certamen Hispanoamericano de Cinematografía 1948 i 1950 Corresponsal del diari romà "Il Momento" i redactor cinematogràfic de l’Enciclopedia Espasa-Calpe, és autor de l’assaig Reflejos del cine 1953 Fou coguionista de Vida en sombras 1947-48, Llorenç…

Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva…

Estudià dret i cinematografia a Budapest Després d’iniciar-se amb noticiaris i documentals, des del 1958 realitzà les seves pròpies pellícules, que tracten sobretot de temes socials El seu primer èxit internacional fou Szegénylegények ‘Els desesperats’, 1965, construït sobre llargs plans seqüència, que esdevingueren un tret característic de les seves produccions La dècada dels anys setanta visqué a Roma, i posteriorment rodà sovint fora del seu país, especialment a partir del 1990 La seva filmografia inclou Csillagosok, katonák ‘Roigs i blancs’, 1967, Égi bárány ‘Agnus Dei’, 1971, Még kér a…

Estudià mim i pantomima a l’Institut del Teatre i, després de fer teatre al carrer i d’actuar al Teatre Llantiol, on realitzà l’espectacle Tira’t de la moto , l’any 1988 s’incorporà a Els Joglars, on romangué fins el 1993 Amb aquesta companyia participà en els espectacles Yo tengo un tío en América i Columbi lapsus Posteriorment, actuà a les ordres de directors com Lluís Pasqual Roberto Zucco , 1993 Tot esperant Godot, 1999, Ariel García Valdés Lear o l’actriu 1996, Calixto Bieito Amfitrió , 1995, Àlex Rigola Suzuki I i II , 2001 o Lluís Homar, director i coprotagonista d’ Adreça…