Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
Sant Jaume de Bellveí (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Dalt d’un turó a llevant de Torrefeta es troba el poble de Bellvei, indret que fou conquerit al principi del segle XI El primer esment del terme i castell de Bellvei es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 És molt probable que en aquest moment el lloc ja disposés d’una església, la qual, sense que es pugui afirmar amb rotunditat, degué ser dedicada en origen a santa Fe, ja que en un testament del 1075 atorgat per Bernat, fill de Company, consta que aquest llegà a Sanctam Fidem de Belvezer un mancús En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona…
Castell de Montesquiu (Pujalt)
Art romànic
Situació Fragment del mur nord d’una antiga sala, gairebé l’únic element que resta del conjunt ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Montesquiu són situades dalt d’un turó, prop de l’Astor, des d’on són perfectament visibles, a la banda sud-occidental del terme, a frec dels límits comarcals Mapa 34-14361 Situació 31TCG695171 Hom hi arriba des de Pujalt per una pista que passa per l’Astor Poc abans d’arribar-hi uns 900 m, a mà dreta, s’inicia un camí carreter que mena a una cabana, des d’on, a peu, a través d’uns camps, s’arriba al turó on s’erigia el castell FJM-AMB Història Les…
cancell
Construcció i obres públiques
Clos format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.
estany de Lanós
Llac
Llac de l’Alta Cerdanya, prop del País de Foix, dins el municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
És un estrany d’origen glacial, de circ, situat en el vessant NW del Carlit, a 2 154 m alt, alimentat per neus persistents i pel riuet de Font Viva, i és emissari del riu d’Aravó o de Querol Tenia 2 500 m de llargada La seva superfície 84 ha i profunditat màxima de 53,7 m feren pensar que el seu volum d’aigua 17 hm 3 podia fornir energia hidroelèctrica a la capçalera de l’Arieja Els regants de la Baixa Cerdanya protestaren 1916, i el litigi no fou clos fins a la decisió arbitral del rei de Suècia 1957 El volum de l’estany ha estat ampliat fins a 70 hm 3 gràcies a una resclosa de…
Riudovelles
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat al NE del terme, en un turó (450 m) al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil, a 100 m de la carretera de Tàrrega a Guissona.
El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’algunes cases…
trobar
Literatura
Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, i que després s’estengué a les altres llengües romàniques, vinculat semànticament amb el concepte retòric llatí de la inventio i, fonèticament, amb els trops o ampliacions del cant litúrgic cristià; aquest doble origen revela clarament l’autèntica gènesi de la poesia trobadoresca.
Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels mateixos trobadors, que hom…
La Mare de Déu del Portal (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta església es trobava inicialment fora de les muralles de vila, però més tard, en una ampliació, quedà dins del clos murallat, tot canviant l’advocació primitiva per la de la Mare de Déu del Portal Sempre ha estat una incògnita l’origen de l’actual església de la Mare de Déu del Portal Una possible procedència seria que inicialment fou una capelleta sobre un portal de la vila i que la gran devoció que adquirí motivà l’erecció d’una gran església entre els anys 1756 i 1787 Un altre possible origen podria ser que inicialment fos una església dedicada a sant Sadurní que s’…
Sant Miquel del Castell de Font-rubí
Art romànic
Situació Aspecte de les fragmentàries ruïnes d’aquesta capella ECSA - E Pablo Aquesta capella es troba a llevant del castell de Font-rubí, i forma part del seu clos Mapa 35-16419 Situació 31TCF821888 L’itinerari és el mateix que per anar al castell de Font-rubí Història Fins ara no s’ha trobat cap document que l’esmenti directament Tanmateix, ha de tenir uns orígens semblants al castell de Font-rubí, conegut des del 983 S’ha confós amb l’església de Sant Pere i Sant Feliu del poble de Font-rubí, la qual sí que surt ben documentada Es degué abandonar molt aviat a causa de la seva situació…
Sant Martin de Fenolhet
L’església de Sant Martin de Fenolhet és l’església parroquial del poble homònim, situat al SW de la vila de Sant Pau de Fenolhet El primer esment conegut de l’església de Sant Martin de Fenolhet és del 1283 Aquest any es fa esment de Guillem de Sant Martin, clergue L’any 1287, Bernat del Viver donà permís al seu fill Guillem per arrendar les terres de Lo Vivièr i de Sant Martin El lloc de Sant Martin era conegut abans del segle XIII amb el nom Endalens, que s’ha conservat a través del topònim, sens dubte deformat, de Prat d’en Dalen, que designa una partida situada a ponent del poble La…
Sant Joan Baptista de Montfort
El poble de Montfort és situat a uns 750 m d’altitud, just a la capçalera de la Bolzana, prop del Tuc Dormidor Entre els segles X i XI l’alta vall de la Bolzana era anomenada en la documentació vall de Santa Creu, la qual, al segle X, era possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Així consta en un precepte del rei Lotari, datat l’any 958 i atorgat en favor del mencionat cenobi, i en dues butlles papals expedides, respectivament, per Joan XIII l’any 968 i per Sergi IV el 1011 Aquest darrer document, el més explícit, menciona entre les esglésies que pertanyien al cenobi de Cuixà l’“…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina