Resultats de la cerca
Es mostren 556 resultats
Pep Sala

Pep Sala
Música
Nom amb el qual és conegut el músic i cantant de rock Josep Sala i Bellavista.
Després d’estudis musicals a la Gran Bretanya, tornà a Catalunya, i l’any 1986 coincidí amb Carles Sabater , amb el qual formà el grup Sau i enregistrà el seu primer disc l’any següent No puc deixar de fumar , a partir del qual es convertiren gradualment en una de les bandes més populars de l’anomenat rock català , amb un total de deu discs i gires i concerts constants arreu dels Països Catalans Parallelament, formà grup propi, Pep Sala & la banda del bar, amb el qual enregistrà els àlbums Fins que calgui 1993 i Paranys de la memòria 1997 Després de la mort de Sabater 1999, Sala…
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…
Joan Castelló i Guasch
Literatura catalana
Folklore
Escriptor i folklorista.
Vida i obra Impressor d’ofici Coincidí al Diario de Ibiza amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estreta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a El Obrero Balear 1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’ El Pitiuso 1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El…
,
Josep Coll i Britapaja

Josep Coll i Britapaja
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Teatre
Escriptor i compositor.
Fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865 Dirigí el periòdic Las Antillas , a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni Collaborà, entre altres periòdics, a El Federalista , L’aliança del poble , La Raó i La Flaca , on publicà articles de sàtira política i poemes dispersos Formà part de l’anomenat Taller…
, ,
Centre d’Estudis Municipal d’Onda
Historiografia catalana
Iniciativa cultural sorgida a Onda (Plana Baixa) l’any 1988 per promoure els estudis històrics locals.
Un grup de professors, llicenciats i estudiants universitaris d’Onda, dirigits pel professor d’història de secundària Carles Fradejas, fundaren el Centre sota el patrocini de l’Ajuntament Els objectius foren, d’una banda, la catalogació de l’Arxiu Municipal, tasca que inicià Eugeni Varona, i, d’altra banda, la publicació d’una revista anual amb estudis de temàtica local, fonamentalment sobre el passat històric d’Onda i, en general, també dels pobles pròxims De la revista Centre d’Estudis Municipal d’Onda s’editaren tres números 1988-90, però les desavinences amb l’Ajuntament provocaren que el…
Michael R. McVaugh
Historiografia catalana
Medievalista i historiador de la medicina nord-americà.
Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’ Opera Medica…
Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana
Dret
Llei orgànica 4/2015 que regula l’ordre públic i la prevenció de delictes a l’Estat espanyol.
Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades Les sancions…
música de Cambrai
Música
Música desenvolupada a Cambrai (França).
Situada en el punt de confluència de diversos regnes, Cambrai gaudí durant molts segles d’una situació geogràfica perfecta per a esdevenir un centre de difusió internacional de la música La presència, ja des de la Baixa Edat Mitjana, de nobles mecenes i d’una classe burgesa facilitava també el desenvolupament d’una vida musical rica, centrada sobretot en les escoles de trobadors Però la seva importància en la història de la música està lligada sobretot a la maîtrise , que sota la direcció de Guillaume Dufay esdevingué una de les escoles de música més prestigioses durant gran part del segle XV…
Bertrand Du Guesclin
Història
Conestable de França.
Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué rescatar Du…
Juan Donoso Cortés
Filosofia
Història
Literatura
Política
Filòsof, literat, polític i diplomàtic espanyol.
Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina