Resultats de la cerca

Entrà a l’orde el 1673 Rebé el nom religiós d’Antoni Margil de Jesús Tot just després de ser ordenat, el 1682, anà a Nova Espanya Mèxic amb el grup de religiosos reclutats pel missioner Antoni Llinàs i arribà al Collegi Apostòlic de Missions de la Santa Cruz de Querétaro Molt caminador, fou conegut amb el sobrenom d' El Andariego En el seu treball de missions va recòrrer milers de kilòmetres a peu, predicant a nombrosos pobles de Mèxic, Centramèrica i Texas El 1684 emprengué la primera expedició de missions al Yucatán, i, més tard, a Guatemala, acompanyat pel missioner Melchor…

1856-98 l’Associació d’Enginyers de 1a i 2a classe La primera associació d’enginyers que hi hagué a Espanya fou l’Associació d’Enginyers que es va crear a Madrid al febrer del 1856, amb majoria d’enginyers catalans, la qual cosa va ser fruit de la necessitat d’anar a la capital de l’Estat per a obtenir el títol d’enginyer en la seva màxima categoria El mateix any, poc després de l’aparició d’aquesta Associació a Madrid, un grup d’enginyers de Barcelona, sense fer distincions entre enginyers de primera o de segona, van començar a veure oportú de constituir una Associació semblant a Barcelona A…

Adscrit al collegi català 1958 i al comitè espanyol 1960, el 1971 començà a arbitrar partits internacionals de waterpolo i el 1978 fou reconegut per la Lliga europea de natació LEN i per la Federació Internacional de Natació Amateur FINA Estigué vinculat al Club Natació Catalunya ja que havia estat jugador de waterpolo els anys quaranta El collegi català el nomenà membre de mèrit 1983 i la federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze 1973, d’argent 1980 i d’or 1986

Germà de Joan Baptista Plasència i Valls Fou infant de cor al Collegi de Corpus Christi de València i organista de diferents esglésies El 1875 substituí el seu germà Marià com a mestre de capella del Collegi del Patriarca Escriví una missa de rèquiem a vuit veus, un Staber Mater, una missa de glòria a quatre i vuit veus i un Sacrum convivium El seu germà Marià Plasència i Valls Benaguasil ~1815 — València 1875 fou també mestre de capella i autor de música religiosa

Professor a la Universitat de València, prefecte d’estudis al Collegi del Corpus Christi canonge 1732 i rector del Collegi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intellectual Bisbe de Barcelona 1755-66, consagrà l’església de Sant Miquel del Port 1755, promogué obres especials d’atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol 1759 Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials

Juntament amb el Club Judo Llúria i el Club Judo Yawara, integra el Centre de Tecnificació de Judo Barcelona Nord

Fou escolà de cant, noi cantor i acòlit de la catedral de València, on es formà musicalment amb el mestre de capella Pere Rabassa El 1729 fou mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans, també de València El 1743 ingressà com a contralt a la capella musical del collegi del Corpus Christi, i l’any següent fou mestre de capella interí de l’esmentat collegi La seva producció, conservada majoritàriament a l’arxiu del Corpus Christi, inclou obres religioses tant en romanç com en llatí

Fou canonge de Barcelona i capellà de la cort de Portugal Fundà a Lisboa el collegi d’orfes 1552 i, sembla, l’església de Montserrat Ingressà a la Companyia de Jesús 1555 i fou rector del collegi de Toledo 1559-64 Professà a Saragossa el 1566 El seu manuscrit sobre els miracles de Francesc de Borja —que ell acompanyà a les missions— fou la font per a la biografia d’aquest, escrita pel cardenal Cienfuegos Testimonià a Barcelona en el procés de canonització d’Ignasi de Loiola 1595

Estudià cirurgia a Cadis i fou cirurgià militar El 1789 fou catedràtic del collegi de cirurgia de Cadis Pensionat, amplià estudis a París Fou catedràtic i director d’anatomia del collegi de cirurgia de Madrid Juntament amb Jaume Bonells publicà un Curso completo de anatomía del cuerpo humano , en cinc volums 1796-1800, que recollia els darrers avenços europeus en anatomia i que serví de text bàsic durant mig segle Nomenat cirurgià de cambra dels reis Carles IV i Maria Lluïsa 1795, els acompanyà a Roma en llur exili 1809

Estudià magisteri a Barcelona i obrí una escola a Palma amb el seu marit, Francesc Civera Restà vídua el 1869, i el 1870 el bisbe Salvà li encarregà la reorganització del Collegi de la Puresa, fundat el 1809 pel bisbe Nadal El 1872 la diputació provincial li confià l’organització en el mateix collegi de l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba Estengué l’Institut de la Puresa pel País Valencià, per influència del futur cardenal Enric Reig