Resultats de la cerca

Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquest castell, amb les restes de la torre mestra, a la dreta, i un pany de mur, que formaven part del recinte fortificat ECSA - JL Valls El castell és al paratge dit de Can Manent, al centre d’una vall del sector meridional del terme de Montoriol, a la capçalera de la riera de Montoriol i de la conca del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 36,6” N - Long 2° 41’ 37,32” E S’hi pot arribar des de la carretera D-2 que ve de Vilamulaca i Forques i porta vers Illa Un cop passat el poble de Montoriol d’Avall, en arribar a les primeres cases del barri dels…

Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu Piquer,…

La geografia Cap de comarca, la Seu d’Urgell Anomenada també Urgellet i situada a la conca del Segre, és constituïda per les terres compreses entre el forat de la Seu i la ribera de Bassella bé que, fisiogràficament, s’acabi al grau d’Oliana, sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a l’ample d’aquest riu i dels seus afluents A l’aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, es troba una plana d’uns 7 km de longitud envoltada d’altes serres a la plana o ribera de la Seu, és situat l’agrupament humà més important, la Seu d’Urgell Aquesta plana, estesa entre la…

La geografia física L’estat de Macedònia ocupa el sector septentrional de la regió del mateix nom, que correspon a la conca alta del riu Vardar Les diverses serralades, de direcció NE-SW, divideixen la conca de la mar Egea i del Danubi La característica morfològica dominant és la presència d’un seguit de planes envoltades de muntanyes, l’altitud de les quals disminueix d’W a E amb els cims culminant al Korab, 2764 m, fronterer amb Albània fins a posar en contacte la vall del Vardar amb la del Morava meridional Les planes són entre els 600 m i els 900 m d’altitud El riu principal és el Vardar…

Vida De família noble, els seus pares el van confiar acabat de néixer a la seva àvia paterna, que el tingué reclòs a la mansió familiar durant els sis primers anys de la seva vida Aquest fet va minar la seva salut i afavorí el seu caràcter melancòlic Establí els seus primers contactes amb la música a través de les cançons populars que sentia de la seva mainadera i els cants dels oficis religiosos En morir la seva àvia 1810, passà sota la custòdia dels pares, però aviat l’enviaren a Sant Petersburg 1817, a una escola privada reservada als fills de la noblesa Allà entrà en contacte amb la…

Situació Vista aèria de l’imposant altiplà acinglerat on es drecen les restes del castell i la vila reial d’Òpol ECSA - Jamin L’antic castell d’Òpol, dit més endavant Salvaterra, era a tocar de la frontera amb el Regne de França Les seves imposants ruïnes, juntament amb la població que l’envoltava, coronen una plataforma calcària i mancada de vegetació, que domina la serra que s’aixeca sobre la població Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Òpol és a l’extrem nord del Rosselló, més enllà de Salses Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-9 que va de Perpinyà a…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Sant Feliu és la titular de Rocabruna, poble de l’antic muncipi de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al de Camprodon El poble és a la capçalera del riu de Beget, el qual en aquest sector és anomenat riu de Rocabruna, al vessant meridional del Montfalgars L’església, situada a 972 m d’altitud, és al sector nord-occidental, vora el coll de la Boixeda, a l’interfluvi de la riera de Rocabruna i del torrent de les Arçoles, els quals, precisament, s’uneixen sota la muntanya on es troba el temple Mapa 218M781 Situació…

Vida De família noble, els seus pares el van confiar acabat de néixer a la seva àvia paterna, que el tingué reclòs a la mansió familiar durant els sis primers anys de la seva vida Aquest fet va minar la seva salut i afavorí el seu caràcter melancòlic Establí els seus primers contactes amb la música a través de les cançons populars que sentia de la seva mainadera i els cants dels oficis religiosos En morir la seva àvia 1810, passà sota la custòdia dels pares, però aviat l’enviaren a Sant Petersburg 1817, a una escola privada reservada als fills de la noblesa Allà entrà en contacte amb la…

La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…

Situació i presentació El terme municipal del Masnou, de 3,44 km 2 , es troba a la costa, entre el de Montgat SW i el de Premià de Mar NE, i al sud dels d’Alella i de Taià Es formà amb la unió dels veïnats o barris marítims d’aquestes dues darreres poblacions el 1825 el Masnou que depenia de Taià s’independitzà municipalment i el barri d’Alella de Mar que depenia d’Alella se li uní el 1840 per això el terme municipal és de forma allargada i quasi totalment urbanitzat De ponent a llevant, i seguint la costa, comprèn els antics nuclis d’Alella de Mar, el Masnou i el barri d’ Ocata , i vers l’…