Resultats de la cerca
Es mostren 2255 resultats
Stojka Milanova
Música
Violinista búlgara.
Estudià durant molts anys amb el seu pare T Milanov, i posteriorment es perfeccionà amb D Ojstrakh a Moscou 1964-69 El 1967 rebé el segon premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i el 1970, el primer premi del Concurs Flesch de Londres Aquell mateix any es presentà al City of London Festival Després d’haver participat en diverses gires de concerts per Europa, el 1976 debutà als EUA i al Canadà En 1985-86 feu una gira per l’Europa de l’Est Interpretà sovint música de cambra amb Radu Lupu Enregistrà els concerts de S Prokof’ev, el concert núm 1 de M Bruch i el…
Giuseppe Valentini
Música
Compositor i violinista italià.
Possiblement fou alumne d’A Corelli a Roma A la mateixa ciutat, entre el 1708 i el 1713, serví com a violinista del príncep Ruspoli Posteriorment treballà per al príncep de Caserta Autor d’òperes, oratoris i cantates, la seva aportació més interessant a la història de la música prové, però, de la seva música instrumental Compongué simfonies, fantasies, concerts i sonates els seus concerts són venecians en l’estil, però en les sonates s’aprecia la influència de Corelli La música de Valentini és molt personal i innovadora per al seu temps Acostumava a emprar tonalitats…
Anton Thadäus Johann Nepomuk Stamitz
Música
Compositor, violista i violinista alemany .
Fill de Johann Stamitz , aprengué violí amb el seu germà Karl , i el 1764 arribà a ser segon violinista en l’ orquestra de Mannheim El 1770, tots dos germans es traslladaren a París, on Anton residí almenys durant vint anys Allí compongué el gros de la seva obra, principalment concerts, quartets i duos Quan Karl marxà a Londres, el 1777, Anton ocupà un lloc destacat en els cercles musicals de la capital francesa i hi tingué grans èxits com a concertista Pel que sembla, formà part de l’orquestra de la cort de Versalles del 1782 al 1789, any a partir del qual no hi ha dades sobre…
Stjepan Sulek
Música
Compositor, director i violinista iugoslau.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Zagreb, de la qual el 1945 arribà a ser professor de composició Virtuós instrumentista de violí, fou també director responsable de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio de Zagreb, amb la qual realitzà nombrosos concerts arreu d’Europa Compongué òperes - Koriolan 1958 i Oluja 'La tempesta', 1969, totes dues amb text del mateix autor i basades en Shakespeare-, simfonies sis, entre el 1944 i el 1966, concerts tretze en total i altres obres, entre les quals destaca la cantata El darrer Adam 1964 Com a compositor se li reconeix una original combinació de l’estil…
Martin Marsick
Música
Violinista, compositor i professor belga.
Inicià els estudis de violí al Conservatori de Lieja amb D Hynberg, i els prosseguí a Brusselles amb H Léonard Durant el curs 1868-69 estudià amb L Massart al Conservatori de París mentre tocava a l’orquestra de l’Òpera Després d’una breu estada a Brusselles, es traslladà a Berlín per estudiar amb J Joachim en 1870-71 Debutà com a virtuós en els Concerts Populaires el 1873, on es mostrà com un dels millors violinistes del moment El 1877 fundà a París un quartet amb Rémy, L van Waefelghem i J Delsart Successor d’E Sauzay com a professor de violí al Conservatori de París, el 1892,…
Sol omon Israelovich Hurok
Música
Empresari rus d’origen jueu, naturalitzat nord-americà.
El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer…
Jean-Pierre Jacquillat
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià als conservatoris de Versalles i París, on es graduà en piano, música de cambra, percussió i harmonia Debutà el 1965 com a solista, i de seguida es formà com a director d’orquestra Inicià la seva activitat el 1967 com a assistent a l’Òpera de París, amb l’orquestra de la qual oferí diversos concerts a França i la resta d’Europa El 1970 fou nomenat director de l’Orquestra d’Angers, i l’any següent passà a l’Òpera de Lió i a l’Orquestra Filharmònica de Roine-Alps Entre el 1975 i el 1978 assessorà l’Orquestra de Concerts Lamoureux, que dirigí ocasionalment…
Myra Hess
Música
Pianista anglesa.
Fou una gran especialista en la interpretació d’obres de WA Mozart, D Scarlatti i JS Bach Començà els estudis amb Julian Pascal i Orlando Morgan, però rebé una important influència pedagògica de Tobias Matthay L’any 1905 fou dirigida per sir Thomas Beecham a Londres en el Concert núm 4 de L van Beethoven, interpretació que constituí l’inici d’una important carrera concertística com a solista i, posteriorment, formant duo amb la seva cosina, també pianista, Irene Scharrer Durant la Segona Guerra Mundial actuà als Lunchtime Concerts, concerts informals que tenien lloc…
Carl von Garaguly
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Berlín i Lichtenberg A disset anys s’inicià com a concertista de violí, i compaginà els concerts com a solista amb un lloc fix a l’Orquestra Filharmònica de Berlín En 1923-30 fou primer violí solista a l’Orquestra Simfònica de Göteborg, i el 1940 fundà el Quartet Garaguly, amb el qual oferí concerts arreu d’Europa La seva carrera com a director s’inicià de manera estable el 1952, arran del seu nomenament com a titular de l’Orquestra Simfònica de Bergen, al capdavant de la qual romangué fins el…
Club 49
Música
Entitat fundada el 1949 a Barcelona per Joan Prats i antics membres d’ADLAN amb l’objectiu de reprendre les activitats de divulgació de les arts d’avantguarda.
Joaquim Homs s’ocupà de la secció de música i entre el 1952 i el 1958 es feren, en disc o en cinta magnètica, una quarantena d’audicions comentades d’obres d’autors del segle XX El 1960, per tal de poder fer concerts en viu, es creà dins el Club 49 un patronat específic amb el nom de "Música Oberta" i s’incorporà a l’organització JM Mestres Quadreny L’activitat s’inicià immediatament i es mantingué sense interrupció fins el 1968 Se succeïren regularment concerts, conferències i audicions comentades, amb la participació de coneguts concertistes locals i estrangers,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina