Resultats de la cerca

Es formà a Llotja amb Antoni Alsina Treballà als tallers d’Eusebi Arnau i de Josep Llimona Estudià anatomia a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, on el 1918 esdevingué, per oposició, escultor anatòmic Anà pensionat 1919 a París —on Despiau el prengué en consideració— i a Brusselles Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1923, esdevingué numerari el 1927 i fou catedràtic del 1943 al 1961 Exposà a París 1954, a Terrassa 1955, a Madrid 1956 i a l’Architecture League de Nova York Obtingué el Gran Premi Internacional d’Escultura Conreà molt la…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Sempre fou una petita capella rural d’un sector del terme i no sembla que mai hagués arribat a tenir la consideració de sufragània El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069, que Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona uns béns situats a Sant Pere de Vim, els quals afrontaven amb el castell de Rubió L’església es documenta l’any 1198, data en què Pere Bertran de Rubió i la seva muller Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa, en la qual se…

Aprengué les beceroles de la música amb el seu pare, i un oncle seu, violinista de la catedral de Crema, li ensenyà de tocar el violí Ingressà al Conservatori de Música de Milà el 1835, on estudià contrabaix Amb els diners del premi del final d’estudis del conservatori, es comprà un contrabaix de Carlo Giuseppe Testore de tres cordes, amb el qual es convertí en un solista excepcional Fou contrabaix solista de l’orquestra del Teatro San Benedetto de Venècia, on conegué Giuseppe Verdi, amb el qual mantingué una forta amistat durant tota la vida Actuà a Nova Orleans, Nova York i Londres, ciutat…

Estudià violí amb Restano i poc després, amb tan sols sis anys, feu la seva primera aparició en públic El 1823 fou presentat a N Paganini, que quedà gratament impressionat per les capacitats del jove Sivori, al qual dedicà algunes composicions totes elles perdudes Paganini el recomanà al seu antic mestre G Costa, amb qui estudià del 1824 al 1827 A partir de llavors continuà la seva formació amb A Dellepiane, amb qui feu una reeixida gira de concerts de divuit mesos que el portà fins a París i Londres El 1829 tornà a Gènova, on ocupà el lloc de primer violí en l’orquestra del Teatro Carlo…

Estudià inicialment amb el seu pare i més tard rebé classes de JG Schürer i JG Naumann La seva vida transcorregué entre la seva ciutat natal i les diverses estades a Itàlia -Meca iniciàtica obligatòria en la vida de molts joves músics de l’època- El 1765 hi feu un primer sojorn de tres anys amb finalitats formatives, acompanyat per Naumann i pel seu company d’estudis F Seydelmann En aquesta ocasió assistí a les classes de G Pera Hi retornà l’any 1774, aquesta vegada per motius professionals, i també s’hi estigué tres anys En aquesta segona estada conegué GB Martini a Bolonya i alhora entrà en…

A nou anys inicià els seus estudis musicals guiat pel seu oncle Lorenzo Perti i també per Rocco Laurenti Posteriorment, els continuà amb Petronio Franceschini El 1719 es traslladà a Parma per a completar els estudis de contrapunt amb Giuseppe Corso Els anys passats a Parma foren decisius per a la formació del seu estil en el gènere de la música eclesiàstica, especialment per a la seva producció de misses, motets i salms en estil concertat Fou mestre de capella en diverses catedrals, però es mantingué durant seixanta anys al capdavant de la de Sant Petroni, a Bolonya Obtingué un gran prestigi…

La conjuntura politicocultural del darrer franquisme i de la transició democràtica proporciona el marc interpretatiu des d’on Hina ha copsat una realitat peninsular plural en què destaca el diàleg-confrontació entre Castella i Catalunya El mètode d’anàlisi ha estat fonamentalment cultural, amb una consideració important pels aspectes literaris i filològics, en sintonia amb la formació acadèmica de l’autor L’estructura del llibre pren com a referent la història política per tal d’aclarir els conceptes culturals i els debats que l’autor considera clau, més atent a proporcionar una visió sobre…

Sorgeix de la consideració que la reacció s’esdevé pels passos en què E representa l’enzim que reacciona amb el substrat S i formen un complex inestable enzim-substrat ES aquest darrer es descompon i dóna lloc al producte P i retorna l’enzim regenerat k 1 , k 2 , i k 3 són les constants de cada una de les reaccions L’equació de Michaelis-Menten s’expressa on v expressa la velocitat total de la reacció enzimàtica, V m a x la velocitat màxima, és a dir, l’atesa en el cas ideal en què tot el substrat es troba saturat per l’enzim S , la concentració del substrat K M és l’anomenada constant de…

El poblet de la Rabassa s’agrupa dalt d’un turó al capdamunt del torrent del Prat o de Briançó, a la vall del riu d’Ondara Tant el seu castell com l’església s’originaren a mitjan segle XI, que es va procedir a la repoblació de tot el sector a l’entorn de la vila de Cervera L’església de Sant Cristòfol tingué en un inici la consideració de parròquia, tal com ho mostren les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En aquestes llistes apareix amb el nom de Rabaza o Rabasca L’església de Sant Cristòfol de la Rabassa perdé la categoria de parròquia en un moment…

En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major De vegades, altres graus de l’escala que es…