Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Castell de Rivert (el Pont de Claverol)
Art romànic
Aquest castell s’alçava al costat de l’ermita de la Mare de Déu del Castell, al cim del rocam que domina el poble El topònim Rivert és conegut des de l’any 923 és parla ja en aquesta data dels homes de Rivert A la darreria del segle X Rivert constituïa un territori diferenciat dels veïns termes dels castells de Toralla i Salàs els alous que és debatien entre els homes de Salàs i el monestir de Sant Genís de Bellera en un judici comtal tingut lloc l’any 995 es trobaven “ in apenditio de castro Toralia et in apenditio de Reverte et in apenditio de Salasse, in loco que dicitur…
Tractament de la síndrome febril
Patologia humana
Fins fa uns anys hom considerava que la febre constituïa una resposta normal de l’organisme per a defensar-se d’una infecció Actualment, però, se sap que en el cas de les infeccions la febre es produeix bàsicament per l’alliberament de pirògens per part dels microorganismes causants de la infecció, i que l’augment de la temperatura corporal no comporta cap benefici per a l’organisme Temps enrere es pensava que la febre podia ésser beneficiosa en les malalties degudes a virus que no es poden reproduir quan la temperatura de l’entorn supera els 37°C, però s’ha constatat que aquesta…
malària

Cicle vital del plasmodi, causant de la malària
Patologia humana
Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats.
En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la malària crònica…
el Catorze d’abril
Història
Nom amb què és coneguda la proclamació de la Segona República Espanyola (14 d’abril de 1931) després de l’èxit republicà de les eleccions municipals del 12 d’abril.
Eibar fou la primera ciutat que proclamà la república sota l’impuls dels dirigents socialistes A Madrid, on fou proclamada a la tarda, la jornada fou intensa en negociacions diplomàtiques, prop d’Alfons XIII i del govern monàrquic, encaminades a impedir actituds de resistència i a aconseguir un canvi de poders sense violència El comte de Romanones tingué una entrevista amb Alcalá Zamora al domicili de Gregorio Marañón i aconsellà al rei d’abandonar el país El rei, malgrat les pressions que li feren La Cierva i Bugallal perquè acceptés la formació d’un gabinet de resistència monàrquica, decidí…
cançó
Literatura
Composició poètica de caràcter líric i generalment de tema amorós que, inicialment, anava acompanyada de melodia.
D’origen obscur, constituïa ja la forma més elevada de la poesia occitana trobadoresca, i el seu tema era l'amor cortès i l’encomi La denominació de cançó fou confosa alguna vegada amb la de vers les Leys d’amor s XIV n'establien la diferència Així, atribuïren al vers una extensió major, de cinc a deu estrofes o cobles, i unes possibilitats de contingut més àmplies a la cançó, una extensió menor, de cinc a set estrofes, un contingut limitat als temes amorosos o encomiàstics, i un major refinament de les formes i en els mots Bé que la llibertat estròfica era total, dins una cançó…
música de Sydney
Música
Música desenvolupada a Sydney (Austràlia).
Els europeus no van arribar al continent australià fins al final del segle XVIII En un primer moment les bandes militars foren els únics conjunts instrumentals existents, que actuaven durant els oficis religiosos, balls i marxes militars A poc a poc, però, anaren sorgint institucions paralleles a les existents a Europa Els anys quaranta del segle XIX ja hi havia diverses corals a Sydney i també s’hi oferien concerts i representacions operístiques amb una certa regularitat El 1915 s’inaugurà el Conservatori de Música de Nova Galles del Sud, i l’any següent, el Conservatori Estatal de Música…
batallola
Transports
Antigament, barana doble de fusta o de xarxa que, situada a la borda dels vaixells de guerra, servia per a estibar-hi els cois, alhora que constituïa una defensa en cas d’atac i evitava de caure per la borda.
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…
Olímpia
Ciutat antiga
Ciutat de la Grècia antiga, a la regió de l’Èlide, al Peloponès nord-occidental.
Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…
Castell de Puigarbessós (Cercs)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest castell es troben al cim de Puigarbessós, situat en l’aiguabarreig de la riera de Vilada i el riu Llobregat, molt a prop de la Baells Les restes estan situades en una canal lateral i estan orientades vers el costat de migjorn Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,2 — y 64,0 31 TDG 082640 L’accés a les restes del castell és extremadament difícil S’hi pot arribar des de l’església de Sant Quirze de Pedret, remuntant la vall del Llobregat a l’alçada de la presa de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina