Fins fa uns anys hom considerava que la febre constituïa una resposta normal de l’organisme per a defensar-se d’una infecció. Actualment, però, se sap que en el cas de les infeccions la febre es produeix bàsicament per l’alliberament de pirògens per part dels microorganismes causants de la infecció, i que l’augment de la temperatura corporal no comporta cap benefici per a l’organisme. Temps enrere es pensava que la febre podia ésser beneficiosa en les malalties degudes a virus que no es poden reproduir quan la temperatura de l’entorn supera els 37°C, però s’ha constatat que aquesta hipòtesi no tenia fonament; també es considerava que podia ésser útil per a dificultar el desenvolupament del germen causant de la sífilis, però tot plegat són només especulacions teòriques.
Hom considera, però, que la febre actua com a signe d’alarma, exercint així la mateixa funció que el dolor, ja que una persona amb febre s’adona que està malalta i tendeix al repòs, la qual cosa, en general, és beneficiosa. Així, doncs, com que la febre no té cap altra funció, després que s’ha detectat, habitualment se solen fer algunes recomanacions generals, o, si la febre és elevada, s’administren fàrmacs o es practiquen mesures específiques per tal de normalitzar la temperatura corporal.
Una de les recomanacions generals més importants és administrar quantitats abundants de líquids al malalt per tal de prevenir una eventual deshidratació, com també proporcionar-li una dieta equilibrada i nutritiva, però distribuïda en àpats poc abundants, que siguin fàcils de menjar i digerir, i que, si és possible, li estimulin la gana. Amb aquestes mesures es vol prevenir la pèrdua de pes i el dèficit nutritiu.
Quan la febre passa dels 38,5°C o s’acompanya de molèsties o dolors importants, hom sol indicar fàrmacs antipirètics, és a dir, que disminueixen la temperatura corporal. Els més emprats són l’àcid acetilsalicílic, el paracetamol i les anomenades pirazalones. Aquests fàrmacs actuen incrementant l’alliberament, per part dels teixits, d’unes hormones anomenades prostaglandines, que per via sanguínia entren en contacte amb el centre termoregulador de l’hipotàlem i fan disminuir el llindar de sensibilitat a la calor de les seves cèl·lules. Aquests medicaments poden originar una sèrie d’efectes adversos com gastritis, úlcera gastroduodenal o, fins i tot, deshidratació per excés de sudació. Així, abans d’administrar-los convé de consultar el metge, que igualment indicarà les dosis adequades en cada cas.
D’altra banda, quan la febre depassa els 39,5°C s’aconsellen l’aplicació de tovalloles humides amb aigua freda, les fregues amb aigua freda i alcohol o, fins i tot, en els casos més greus, es recomana de submergir el pacient en un bany d’aigua freda per tal de prevenir eventuals complicacions neurològiques com ara convulsions o deliris.