Resultats de la cerca

Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la…

Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael…

Fou notari a Tarragona i a Barcelona i membre de la Societat Arqueològica Tarraconense, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid Reuní una notable biblioteca sobre Tarragona i de llibres d’edició tarragonina, Poblet i Santes Creus, i patrocinà, com a fundador i com a director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata, l’edició d’obres d’història i de genealogia catalanes Entre les seves publicacions sobresurten Els llinatges catalans a Sicília 1931, La conquesta de Sicília segons la Divina Comèdia i les cròniques catalanes…

Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947 Sacerdot a Solsona, del 1955 al 1968 visqué a Hondures, on exercí de professor de literatura i filosofia, i posteriorment divuit anys a Nova York, a la universitat de la qual es llicencià en filologia romànica La seva trajectòria com a narrador començà amb la novella La pell de la iguana 1974, i continuà amb El clam de l’asfalt 1976, Mirall d’anatema 1982, La petja incerta 1986, Lo cop de falç 1987, Lo crit del guacamai 1988, Cròniques de l’aborigen crònic 1995, El sol de la darrera selva 1998 i L’ombra del còndor 1998 Publicà l’…

Vinculat a la política catalana, pertanyé a la Unió Catalanista Conreà la literatura infantil, amb aportacions sovint destinades a l’ensenyament primari El 1936 publicà l’apòleg El casament del noi Saladrigues i L’espasa trencada , un conte inspirat en les cròniques catalanes L’any següent sortiren, plegades, les narracions El tresor de les dones d’aigua i El lluitador d’Eivissa També aquell any publicà les traduccions d’ El diari d’un pobre home , d’Henri Duvernois, i d’ Els amants singulars , d’Henri de Regnier Fins molt més tard no escriví la novella curta  Quan l’amor va de…

És un símptoma comú a moltes malalties i, per ell mateix, té poc valor diagnòstic Els mecanismes que la produeixen no són encara ben coneguts Normalment l’acte de menjar és regulat per un centre de la gana i un centre de la sacietat , situats a l’hipotàlem, els quals poden rebre moltes influències per diferents estats patològics també és possible que aquests centres siguin influïts per alteracions en el metabolisme de la serotonina, un neurotransmissor cerebral L’anorèxia acompanya sovint diverses malalties digestives hepatitis, càncer d’estómac, etc i extradigestives insuficiència cardíaca…

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels…

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Hom sap que els maies escrivien veritables llibres, però només n'han arribat tres fins avui els dels còdexs Trocortesià , el Dresdensis i el Peresianus Són escrits sobre paper fet amb fibres d’una mena de cactus —l’atzavara—, i els jeroglífics són pintats sobre una capa de calç Hom coneix la riquesa de la literatura maia gràcies a versions de després de la conquesta, escrites en llengua quiché i en escriptura llatina l’obra més important és el Popol Vuh, barreja de narracions mitològiques i històriques, d’un barroquisme extraordinari els llibres de Xilam-Balam són cròniques…