Resultats de la cerca

El 1948 publicà la primera novella, Mundo fechado , el primer d’una cinquantena de títols en aquest gènere que la convertiren en un dels noms més importants de la literatura portuguesa contemporània Amb la segona,  A sibila 1954, una reelaboració surreal d’hàbits familiars i costums populars, guanyà el premi Eça de Queirós i obtingué el reconeixement de la crítica i del gran públic Influïda pel neoromanticisme, l’expressionisme de l’absurd, Kafka i Proust, la seva narrativa s’allunya del realisme social predominant durant bona part de la segona meitat del segle XX Altres novelles són  Ternos…

Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…

Vida Professor mercantil El 1947 debutà com a guionista, contractat per l’Emisora Films d’Ignasi F Iquino, tasca que desenvolupà parallelament a la seva trajectòria com a director, tant en films propis com aliens El ángel gris 1947 i El tambor del Bruch 1947-48, ambdós d’Iquino Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador Tarde de toros 1955, Ladislao Vajda, La ferida lluminosa La herida luminosa , 1956, Tulio Demicheli i Pacto de silencio 1963, Antonio Román El 1955 dirigí el seu primer film, Nunca es demasiado tarde , un apreciable policíac, al qual seguí La cárcel de cristal 1956 El 1957…

Llicenciat en filologia romànica 1959 i en llengües modernes 1962 per la Universitat de Madrid, es doctorà en lletres 1962 Des de la dècada dels anys seixanta, i fins als noranta, fou professor de llengua i literatura espanyoles en diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger, especialment d’Itàlia i del Japó Com a periodista fou corresponsal, columnista, articulista i publicà reportatges en diverses publicacions periòdiques Cambio 16 , Diario 16 , Época , El Mundo , Tiempo , Próximo Milenio , Año Cero , Vogue , etc També fundà i dirigí la Revista Literaria Aldebarán 1955-56 i…

Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…

Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…

Fill de l’actiu Pilar Bardem i nebot del realitzador Juan Antonio Bardem , debutà en sèries de televisió Aconseguí la popularitat amb pellícules de JJ Bigas Luna Las edades de Lulú , 1990 Jamón, jamón , 1992, premi Sant Jordi al millor actor Huevos de oro , 1993 La teta i la lluna , 1994, P Almodóvar Tacones lejanos , 1991 Carne trémula , 1997, M Barroso Éxtasis , 1996 Los lobos de Washington , 1999 i M Gómez Pereira Boca a boca , 1995, premi Goya El amor perjudica seriamente la salud , 1996 Entre las piernas , 1999 Ha interpretat també Días contados 1994, premi Goya, d’I Uribe Perdita…

Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen  Esa pareja feliz ,…

Fou el primer grup d’aquestes característiques de l’Estat espanyol, i sorgí en sintonia amb altres entitats semblants, com Action Super 8 & Video París, 1973 Al voltant de López Manzano es reuniren cineastes com Vicent Gil, JMMartí Corbella, Josep Carbó, Ricard Aymamí, JLCórdoba del Águila, Joaquim Moliné o FJGonzález González El collectiu fou una continuació de la Barcelona Cine Coop Distribución 1974, que inicià la seva tasca de difusió el 1975 amb el nom de CineAcción Coop Distribución El mateix any de la seva fundació, Acció Súper 8 convocà la I Setmana Nacional del Film Súper 8 i…