Resultats de la cerca

Introductor de l’existencialisme a Egipte i al món àrab, es graduà a la Universitat del Caire 1938 La seva tesi, dirigida per Alexandre Koyré Le Problème de la mort dans la philosophie existentielle , fou inspiradora per a tota una generació de pensadors i intellectuals egipcis Fou professor de la Universitat d’‘Ain Šams 1950-56 i membre del comitè per a redactar una nova constitució egípcia 1954, però el seu enfrontament amb Nasser, el cap d’estat, portà a la dissolució del comitè 1956 Entre el 1956 i el 1958 fou agregat cultural a Suïssa, i posteriorment professor de les…

Important artífex del concili II del Vaticà i sensible al problema d’establir el contacte entre el cristianisme i el món modern Amb l’obra Chrétiens désunis 1937 fundà la coneguda collecció “Unam Sanctam”, on també publicà Esquisses du mystère de l’Église 1941, Vraie et fausse réforme dans l’Église 1950, Jalons pour une théologie du Laïcat 1953, Sainte Église 1963 i Chrétiens en dialogue 1964, obres que influïren als Països Catalans Amb una gran fidelitat a l’Església, es preocupà de retornar a les fonts de la Bíblia i la tradició Le mystère du temple 1958, La tradition et les…

Estudià teologia i filologia clàssica a Estrasburg i a París fins el 1926 Fou professor d’exegesi i d’història de l’Església antiga a les facultats de teologia d’Estrasburg 1930, i Basilea 1938 i París 1953, i també a la Sorbona 1954 De les seves obres cal destacar Christus und die Zeit ‘Crist i el temps’, 1946, Petrus, Jünger, Apostel, Märtyrer ‘Pere, deixeble, apòstol, màrtir’, 1952, La Tradition 1953, Die Christologie des Neuen Testaments 1957, Katholiken und Protestanten 1958, Heil als Geschichte ‘Salvació com a història’, 1965, en les quals analitzà els punts culminants d’una teologia…

Estudià lletres a la Sorbona i fou professor a les universitats de Lilla i Vincennes Les traduccions de diversos llibres de la Bíblia a partir de l’hebreu Les Cinq Rouleaux Le chant des chants, Ruth, Comme ou Les Lamentations, Paroles du Sage, Esther,  1970, així com la seva obra de creació Dédicaces proverbes , 1972, premi Max Jacob  Légendaire chaque jour , 1979  Voyageurs de la voix , 1986, premi Mallarmé Nous le passage , 1990 Je n’ai pas tout entendu , 2000 Parole rencontre , 2008 el portaren a reflexionar sobre la poètica i la lingüística i a proposar una teoria que anomenà…

Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire…

Diplomat per IESE, el 1949  fundà amb Josep Maria Tarragó i Fabo l’empresa Pujol i Tarragó, S L, embrió de  Ficosa Internacional , multinacional del sector de components per a l’automòbil, una de les empreses de capital català amb més presència a Europa, els EUA i Àsia, que a mitjan anys 2000 disposava de més de 700 patents actives, i de la qual és president El desembre del 1995 fou elegit president de SERNAUTO Associació espanyola de fabricants d’equips i components d’automoció President de la Fundació Familiar Catalana i del Patronat de la Universitat Internacional de Catalunya UIC, ha…

Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…

Vida i obra Successor de JA Brutails, fou l’arxiver departamental a Perpinyà del 1889 al 1897 Participà activament en l’organització dels fons arxivístics nord-catalans, en collaboració amb JA Brutails i B Palustre, cosa que li permeté publicar inventaris detallats i de qualitat arxius municipals de Tuïr, 1896, i arxius departamentals de l’Antic Règim, 1904 Com a bon coneixedor de fons inèdits, escriví diversos estudis extensos sobre la ciutat de Perpinyà en època medieval “Recherche sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan”, SASL 1891 “Pour la topographie ancienne de Perpignan,…

En la seva joventut formà part del Partit Popular Francès, amb el qual rompé el 1938 per dedicar-se a la jurisprudència Graduat el 1941, fou professor de dret a les universitats de Poitiers 1942-43, Bordeus 1943-55, on el 1946 creà l’Institut d'Études Politiques IEP, i París 1955-85, on fou director del departament de ciències polítiques 1969-75 L’obra  Les partis politiques 1951 esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa Formulà una "llei" que vinculava els sistemes electorals majoritaris a una volta amb el bipartidisme, i els sistemes proporcionals o majoritaris a dues voltes…

Es doctorà en ciències a la Soborna i fou pensionat per a estudiar la fisiografia d’Andorra En esclatar la Primera Guerra Mundial s’exilià a Catalunya, on entrà en contacte amb els geògrafs del país, especialment amb Pau Vila i amb Jaume Marcet Després d’una primera etapa d’investigació, durant la qual estudià Andorra, l’Urgellet, la Cerdanya i la regió volcànica d’Olot, es dedicà a treballs generals de caire divulgador És autor del mapa topogràfic d’Andorra 1925 i collaborador del Servei Geogràfic de Catalunya 1921 i del mapa geològic de Catalunya 1926 Residí a Sant Boi i donà classes a la…