Resultats de la cerca

Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…

Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les seves obres L’…

Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas et Mélisande…

Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments fonogràfics…

Es formà com a violinista, i com a tal entrà en l’Orquestra Lamoureux el 1892 Quatre anys després assumí la direcció dels cors de l’Òpera de Lió, i posteriorment s’installà a París, on treballà com a mestre de cant a l’Òpera Còmica i a l’Òpera En 1909-13 fou assistent a l’Òpera de Boston Passada la Segona Guerra Mundial, i de nou a París, es dedicà a la direcció de representacions d’òpera i concerts al Teatre dels Camps Elisis i al Vieux-Colombier El 1925 hi fundà la seva pròpia orquestra, excellentment considerada tant pel públic com pels directors que sojornaven a la ciutat Fou lloada per…

Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a actuar arreu d’…

D’adolescent formà part de diverses orquestres com a saxofonista i alhora s’inicià també en el clarinet Actuà amb l’orquestra d’Irv Aaronson 1929-31 i passà a Nova York, on aviat fou un dels músics més sollicitats Enregistrà el cèlebre Begin the Beguine 1938, el seu primer gran èxit, seguit dos anys més tard de  Frenesi Fou considerat, amb Benny Goodman, el rei del swing Actuà amb la seva orquestra per a la marina dels EUA durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment dirigí tant petites formacions com big-bands i alternà el jazz amb altres interpretacions més en l’estil de la música…

Deixeble de RL Finney a la Universitat de Michigan i de B Blacher a la Hochschule für Musik de Berlín, és un dels autors més premiats dels Estats Units entre molts d’altres, rebé el premi de la Fundació Koussevitzki 1966 i el de l’International Rostrum of Composers Award de la UNESCO 1971 El 1965 entrà com a professor assistent a la Universitat de Pennsilvània i més tard esdevingué professor numerari d’aquest centre Es retirà de l’ensenyament el 1997 La seva obra, amb influències de compositors com G Mahler, B Bartók i de l’impressionisme francès Debussy, es caracteritza per les tendències…

Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H si♭-la-do-si♮, utilitzat pel mateix JS Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors el tema D-S-C-H re-mi♭-do-si♮ simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D Šostakovič utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm 8 , i els moltíssims exemples de…

Estudià música a la seva ciutat natal amb Frederic Anspach i debutà a Lieja el 1960 com a Don Basilio El barber de Sevilla Entre el 1961 i el 1965 cantà a l’Òpera de París, actuacions que constituïren el principi d’una reeixida carrera internacional que l’ha dut als teatres i festivals d’òpera més prestigiosos i a realitzar nombrosos enregistraments, amb un ampli repertori que inclou obres de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, G Bizet, M Musorgskij i C Debussy Assolí renom internacional al Festival de Salzburg interpretant Salomé , de R Strauss, sota la direcció de H von Karajan,…