Resultats de la cerca
Es mostren 3001 resultats
ciclorama
Teatre
Peça de la decoració teatral consistent en un fons semicilíndric de color neutre o blanc, sobre el qual hom pot projectar llum.
Ha estat molt utilitzat dins l’escenografia contemporània que se serveix d’elements corporis
Sant Ramon
Església
Església situada al NW de la vila del Pla de Santa Maria (Alt Camp), al raval de Sant Ramon.
L’edifici És un notable edifici bastit entre els segles XII i XIII, de planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i absis semicircular orientat a llevant precedit d’un curt tram presbiteral És probable que a l’origen al creuer ja s’alcés un cimbori, el qual fou totalment refet en època barroca Una volta de canó de perfil apuntat cobreix la nau, mentre que els braços del transsepte tenen volta d’aresta la coberta de l’absis presenta volta de quart d’esfera L’edifici té diverses finestres de doble esqueixada i altres tipus d’obertures, entre les quals destaca una esplèndida rosassa…
Fons d’art romànic del Museu Municipal d’Alcover
Art romànic
El museu El Museu Municipal d’Alcover va ser creat el 1970 i té la seu actual a Ca Batistó, en un edifici que manté encara elements arquitectònics medievals com els arcs gòtics de la planta baixa El seu fons comprèn mostres de paleontologia, arqueologia, numismàtica, armes, arts decoratives i etnologia local Pel que pertoca al període medieval cal destacar dues peces escultòriques de factura romànica MaCC Mènsula Mènsula a dalt amb un cap d’animal, i capitell a baix amb una senzilla decoració incisa procedent de la casa Cesari d’Alcover ECSA - I Companys Procedència desconeguda…
ornament
Música
Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d’una línia melòdica, sense alterar-la.
Inicialment foren fruit de la decoració espontània d’un text musical per l’intèrpret posteriorment els compositors assenyalaren els ornaments que calia incorporar-hi L’ornament pot anar indicat per signes en la partitura, com el mordent o l' apoggiatura , o bé ésser completament escrit en el text musical
porpra de Cassi
Química
Matèria colorant consistent en una mescla d’or col·loidal i òxid d’estany (II) en proporcions variables.
És present en forma de pólvores marrons insolubles en l’aigua i solubles en l’amoníac Hom l’obté per reacció de solucions de clorurs d’estany II i IV És emprada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color vermell
Josef Václav Myslbek
Escultura
Escultor txec.
Pertangué a l’anomenada generació del Teatre Nacional, ja que participà en la decoració d’aquest teatre, obra popular Representant del realisme monumental, sabé, però, donar les característiques psicològiques en els seus retrats A la fi de la seva carrera donà la modelació impressiva, conservant la realitat objectiva
Hans Witten
Pintura
Pintor alemany, descobert modernament en documents, a qui hom atribueix les obres signades H.W., que anteriorment eren tingudes com d’un artista anònim.
Del 1501 al 1508 treballà a Chemnitz, en la decoració de l’església de Palau, i el 1512 era a Annaberg decorant la porta principal de l’església dedicada a santa Anna Hom li atribueix també la trona de la catedral de Freiberg i el Retaule de Borna 1512
Sant Sadurní d’Osormort
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de Sant Sadurní d’Osomort des de llevant Hom pot veure el mur de l’absis, al centre del qual hi ha oberta una finestra de doble esqueixada, ornamentat amb grups d’arcuacions delimitades per bandes llombardes E Pablo L’església parroquial de Sant Sadurní d’Osormort es troba dins el terme municipal del mateix nom, al centre de la vall, vora la carretera i al costat del gran mas Masferrer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,8 —y 39,3 31 tdg 488393 Per arribar-…
fris
Art
Construcció i obres públiques
En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa.
En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats
calaixera

Calaixera holandesa (segle XIX)
Tecnologia
Moble proveït d’un cos de diversos calaixos superposats, aproximadament d’uns cinc pams d’alçada i sovint amb el calaix superior més estret i amb l’amplada partida en dues, destinat tradicionalment a desar-hi roba blanca, vestits, etc.
Segons l’època, n'és variada la fusta, el contorn i la decoració bombada i amb fulloles de noguera en el barroc, massisses de fusta de noguera i motllurades en el neoclàssic, de caoba, amb bronzes o marqueteria, a la primera meitat del segle XIX, i de xicranda a la segona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina