Resultats de la cerca

Estableix el dret a l’educació superior, i consagra alhora l’autonomia universitària, la responsabilitat de la universitat davant la societat com a servei públic d’educació superior pel que fa als interessos generals de l’Estat i de les seves comunitats autònomes Amb la llei es regula la creació, el règim jurídic i l’estructura de les universitats, els òrgans de govern, la creació del Consell d’Universitats com a màxim òrgan de coordinació universitària, els estudis, el professorat, el personal d’administració i serveis, i el règim econòmic i financer de les universitats privades

Estudià magisteri a Saragossa i posteriorment fou professor a escoles de diverses poblacions, especialment de Madrid El 1938 fou nomenat secretari general d’Instrucció Pública del govern republicà El 1939 s’hagué d’exiliar a Mèxic, on fou catedràtic a la Escuela Nacional de Maestros i a la Universidad Nacional Autónoma El seu treball teòric es centrà en el valor suprem del mestre com a agent de l’educació i element d’organització i en el valor espiritual de l’educació Dirigí, entre d’altres, les obres Metodología general de la enseñanza 1949 i Organización escolar 1954

Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou elegit director general de la…

Després d’haver viscut la infantesa a la Martinica, tornà a França, on es casà amb el poeta Scarron Tingué un saló molt famós i fou encarregada de l’educació dels fills del rei i Madame de Montespan Enviudà el 1660 i, morta la reina i caiguda en desgràcia Mme Montespan, contragué matrimoni morganàtic 1684 amb Lluís XIV, damunt el qual influí notablement, especialment en la seva política religiosa Mort aquest 1717, es retirà al monestir de Saint-Cyr i es lliurà a l’educació de noies pobres Els seus conceptes educatius, inspirats en un moralisme rígid, resten exposats en les seves nombroses…

Fill d’Esteve Terradas i Illa Titulat el 1942, any que inicià la seva activitat docent a l’Escola d’Arquitectura, on el 1954 esdevingué catedràtic de projectes arquitectònics del 1960 al 1967 en fou director També fou vicepresident de l’Institut Politècnic Superior de Barcelona 1969, vicerector de la Politècnica, director de l’Institut de Ciències de l’Educació i conseller nacional d’educació És autor, com a arquitecte, de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la torre de control de l’aeroport de Barcelona, de l’institut d’Igualada i de…

Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí diferents…

Influït per les idees de Basedow i de Rousseau —que li valgueren la presó per revolucionari 1766—, inicià un nou corrent pedagògic, que s’inscriu en l’anomenada escola activa , i que posà en pràctica en una escola per a nois pobres a Neuhof 1775 Més tard, nombrosos pedagogs Fichte, Herbert, Fröbel, Capponi, etc s’agruparen al seu entorn per aprendre'n directament les teories i els mètodes Refusà d’ocupar càrrecs públics per tal de dedicar-se a la docència i continuar les seves experiències Stanz, Burgdorf-Berthoud, Münchenbuchsee i Yverdon Exposà les seves idees a Über die Erziehung der armen…

Desenvolupament enciclopèdic Té el caràcter de fundació pública i l’objectiu de fomentar la investigació científica sobre temes relacionats amb les Balears, editar publicacions sobre les Illes, assessorar el Govern Balear sobre temes culturals i promoure la difusió de la cultura pròpia La seva creació suposava la culminació d’un procés iniciat al final dels anys seixanta i que recollia una proposta dels professors Ángel Raimundo Fernández i Santiago Sebastián López de la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB La proposta es canalitzà a través del diputat provincial…

Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les seves obres…

Format a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki, amplià estudis a Viena amb R Fuchs 1899-1901 Parallelament estudià història de l’art a la Universitat de Basilea Fou professor a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki 1895-1907, centre que dirigí durant el període 1911-36 Del 1908 al 1911 fou director de l’Orquestra dels Amics de la Música de Viipuri, on fundà una escola de música Adscrit al nacionalisme musical, les seves obres denoten una clara influència del simfonisme de J Sibelius, i una part important del seu catàleg, del misticisme i de les religions orientals El seu interès per…