Resultats de la cerca
Es mostren 3175 resultats
filosofies de la sospita
Filosofia
Terme genèric que designa les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud.
Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat
teoria cinètica dels gasos
Física
Teoria sobre la conformació dels gasos.
Considera que són formats per partícules diminutes molècules, independents, perfectament elàstiques, dotades de moviment continuat i que xoquen entre elles i amb les parets del recinte que les conté A cadascuna d’aquestes hom pot aplicar les lleis de la mecànica clàssica i obtenir, així, expressions macroscòpiques que permeten de determinar la pressió, l’energia interna i les calors específiques dels gasos
Joan Crisòstom Ripollès
Música
Músic.
Beneficiat cantor contralt 1704 i mestre de capella 1708 de la catedral de Tarragona Se'n conserven 24 obres de polifonia litúrgica i religiosa Entre elles un Pange lingua a quatre veus, Nunc dimittis a vuit veus, un Magnificat a vuit veus, i un Introito a Sancta Tecla a vuit veus amb instruments, belles mostres del barroc musical a Catalunya
moment musical
Música
Peça musical, generalment per a piano, el nom de la qual prové del títol que l’editor Leidesdorf donà a un recull de sis peces breus per a piano de F. Schubert (Moments musicals, opus 94, D780) publicades l’any 1828 (el títol original, en un francès dubtós, era Momens musicals).
No hi ha gaires motius per a pensar que aquestes peces formin un cicle coherent Són, més aviat, un recull d’obres compostes en diferents períodes i algunes d’elles, fins i tot, publicades individualment amb anterioritat Després de Schubert, l’opus 7 d’IJ Paderewski i l’opus 16 de S Rakhmaninov són, probablement, els únics exemples de moments musicals
mestre de la Pentecosta

Compartiment del pinacle del retaule dedicat a sant Vicenç
Museu episcopal de Vic
Pintura
Nom donat al pintor anònim català del final del segle XIV i començament del XV autor del retaule de la Pentecosta de la col·legiata de Cardona.
Combina la tradició dels Serra i de Destorrents amb els nous corrents internacionals —bé de Borrassà, bé francesos—, però sense gaire personalitat Les seves obres són la repetició constant d’uns mateixos models entre elles, posteriors al 1400, hi ha el retaule esmentat, el de la Mare de Déu al mateix lloc i el de Sant Vicenç Museu Episcopal de Vic
Pere Tresfort
Literatura catalana
Escriptor.
Només se sap que era notari Es conserven tres composicions seves, dues d’elles de caràcter amorós i l’altra que constitueix un curiós atac a la noblesa per la seva manca de pietat Bibliografia Riquer, M de 1950 “Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXVI
,
Ofoni Tigel·lí
Història
Prefecte del pretori de Neró.
D’origen humil, fou administrador de la casa de les germanes de Calígula acusat d’adulteri amb una d’elles, Agripina, fou exiliat 39 Amic de Neró, fou nomenat prefecte dels vigiles i successor de Burre en el pretori 62 Omnipotent després de la conjura dels Pisons, en el perill abandonà l’emperador Condemnat a mort per MS Otó, se suïcidà
Hernando de Acuña
Literatura
Poeta castellà.
Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans
Ambrosi Cotes
Música
Compositor valencià.
La seva trajectòria professional s’inicià com a beneficiat de l’església de Santiago de la seva població natal, on estigué actiu com a mestre de capella el 1576 L’any 1581 fou nomenat per a aquest càrrec a la Capilla Real de Granada succeint Rodrigo de Ceballos Després de veure’s obligat a abandonar Granada marxà a València, on el 1596 es feu càrrec del magisteri de la capella catedralícia que deixà vacant Joan Genís Peres Poc temps després, l’any 1600, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sevilla en substitució de Francisco Guerrero Si bé la seva producció musical no és…
,
connexionisme
Psicologia
Corrent que estudia els processos psicològics a partir de sistemes de processament formats per conjunts interconnectats.
Al seu torn, aquests conjunts estan constituïts per unitats més simples, també connectades entre elles Corrent molt vinculat a la consolidació dels models de xarxes neuronals durant la segona meitat dels anys vuitanta, també se solen qualificar de connexionistes diversos models anteriors el model neurològic del psicòleg canadenc Donald Olding Hebb, les neurones formals o el perceptró Hom sol considerar el connexionisme inclòs en la tradició associacionista
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina