Resultats de la cerca
Es mostren 1236 resultats
Fisiologia del sistema nerviós
Fisiologia humana
El sistema nerviós constitueix una complexa xarxa d’estructures interrelacionades responsable d’afavorir i controlar totes les funcions i accions corporals destinades a mantenir l’equilibri intern del propi organisme i la seva adaptació al medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós central s’encarreguen d’elaborar les directrius de les funcions corporals Les que componen el sistema nervi ós perifèric recullen la informació necessària sobre el medi intern i l’extern, i també duen a terme les accions indispensables per a efectuar les modificacions necessàries…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el…
epidermis
Botànica
Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
Deriva del protoderma, i és formada per cèllules planes i fortament travades la de l’arrel rizoderma absorbeix aigua i elements minerals A la tija presenta, a més, una cutícula impermeable a l’aigua i a l’aire, i els intercanvis gasosos es fan a través dels estomes
al·lucinació
Percepció d’un objecte o d’un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals.
Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en allucinacions acústiques en què hom escolta sons més o menys elementals acúfens i veus que injurien, repeteixen el pensament, donen ordres i, fins i tot, conversen entre si i designen el malalt en tercera persona allucinacions visuals que solen anar acompanyades d’una tonalitat afectiva eufòrica i exultant visions místiques i estats d’èxtasi o apassionada visions eròtiques les més simples fotòpsies són caracteritzades per la percepció de tot el camp visual tenyit d’un color o per l’aparició d’un espurneig en d’altres, més…
múscul pectoral major
Anatomia animal
Múscul situat a la part anterosuperior del tòrax, parió, ample i triangular, amb el vèrtex extern.
És adductor del braç i inspiratori
pota de gall
Patologia humana
Arrugues divergents que, amb els anys, es formen al costat de l’angle extern dels ulls.
aril·lodi
Anatomia vegetal
Aril format a partir de la vora del tegument extern de la llavor, envoltant el micròpil.
consentiment
Dret
Acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat, respecte a un acte extern, propi o estrany.
És element principal del contracte juntament amb la capacitat, l’objecte i la causa Hi ha dos tipus de consentiment exprés, quan és manifestat per escrit, de paraula o d’una altra forma inequívoca, i tàcit , quan hom el pressuposa a partir d’una sèrie de fets El consentiment no té validesa quan hi ha vicis interns o limitacions legals minoritat, estat civil, etc, o bé vicis externs que limiten la llibertat o la consciència violència o intimidació, error i dol En dret canònic és absolutament indispensable per a la validesa del matrimoni el consentiment…
L’intestí gros
Anatomia humana
L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…
sistema d’interfície per a petits sistemes
Electrònica i informàtica
Interfície estàndard en paral·lel utilitzada pels Macintosh, els PC i molts sistemes UNIX per a la connexió de perifèrics.
Les interfícies SCSI donen una alta velocitat de transferència i permeten connectar diversos dispositius a un mateix port gràcies al fet que l’SCSI és un autèntic bus d’entrada/sortida, i no pas una simple interfície A diferència de l’ESDI, que és una interfície entre el controlador i el dispositiu extern, l’SCSI és una interfície entre el sistema informàtic i el controlador això exigeix que els perifèrics connectats a la interfície SCSI hagin de portar cadascun d’ells el controlador SCSI corresponent El problema rau en el fet que tot i tractar-se d’un estàndard ANSI hi ha moltes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina