Resultats de la cerca
Es mostren 895 resultats
Geòlegs de tot el món proposen una nova era geològica basada en l’impacte humà
Un informe presentat al Congrés Internacional de Geologia aconsella la introducció d’una nova subdivisió de la cronologia de la Terra El període proposat succeeix l’Holocè, iniciat a la fi de la darrera glaciació, fa uns 12000 anys, i rep el nom d’Antropocè, a causa del paper determinant que té l’activitat humana en el canvi climàtic, l’extinció massiva d’espècies, l’augment del nivell del mar, l’erosió causada per la desforestació i, fins i tot, la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics D’acord amb l’informe, els inicis de l’Antropocè se situen vers els anys…
cort baronial
Història
Organisme jurisdiccional, governatiu i administratiu dependent d’un baró o senyor jurisdiccional.
En les jurisdiccions constituïdes per diverses baronies o termes de castell hi havia la cort del procurador o del governador general procurador general, governador general, a més de la cort del batlle batlle, a cadascun dels llocs o termes En alguns casos tenien normes de procediment o estil individualitzades Des del s XVI, llurs facultats foren més i més restringides, sobrevisqueren als decrets de Nova Planta i perduraren fins a l’extinció de les jurisdiccions senyorials el 1813 A més del procurador o del batlle, les corts baronials, a l’igual de les reials, tenien un jutge…
Gerald Durrell
Biologia
Literatura anglesa
Naturalista i escriptor anglès.
Germà de Lawrence Durrell Organitzà importants expedicions científiques per a la captura i la preservació d’espècies animals, i a més de fundar i dirigir el zoo de Jersey 1958, fundà el Jersey Wildlife Preservation Trust 1963, per a la protecció d’espècies en extinció, i l’escola de naturalistes International Training Center 1976 La seva obra, de gran amenitat, es mou entre la divulgació i la crònica personal, tot barrejant les anècdotes viscudes en el seu treball de naturalista amb la descripció dels costums dels animals Escriví, entre altres, The overloaded Ark 1953, My Family…
Castell de Juneda
Art romànic
La seva situació privilegiada sobre una altura que domina la vall del torrent de Femosa afavorí el fet que Juneda es convertís en una de les defenses més orientals de la taifa de Lleida Les fonts no ens parlen del castell fins que ja era a mans dels senyors feudals L’esment més antic del castell i el lloc de Juneda es troba al testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera, senyor del lloc, de l’any 1133, en el qual féu donació del castell de Juneda al seu nét Pere en alou, de la mateixa manera que el tenia pel comte El castell i terme de Juneda acabà, però, a mans del germà de Pere,…
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila…
conflicte de treball
Economia
Dret del treball
Situació jurídica produïda com a conseqüència de l’alteració ocorreguda en el desenvolupament o en l’extinció d’una relació de treball.
És individual si afecta un treballador o uns quants d’una manera personal, i collectiva si afecta tots els treballadors subjectes a un mateix conveni
caducitat de la instància
Dret processal
Extinció d’un procés quan una de les parts no efectua voluntàriament durant un termini fixat els actes processals que li pertoquen.
ducat de Borbó

Armes dels ducs de Borbó
Història
Ducat-paria francès creat el 1327, sobre la senyoria de Borbó, a favor de Lluís, comte de Clermont i senyor de Borbó (Lluís I el Gran, mort el 1342), fill de Robert de França, comte de Clermont (fill de Lluís IX), i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i…
compres amb pacte de supervivència
Dret civil català
Pacte afegit a un contracte de compravenda en virtut del qual els cònjuges casats en règim econòmic de separació de béns són compradors d’un bé o béns, que paguen per meitat, i a la mort d’un d’ells, aquell que sobrevisqui adquireix la propietat exclusiva de la totalitat.
Les compres amb pacte de supervivència esdevenen ineficaces, segons la llei 8/93 que amplia el casos d’ineficàcia, quan ho acorden ambdós cònjuges durant el matrimoni o per renúncia del cònjuge supervivent, quan es declara la separació judicial, el divorci o la nullitat del matrimoni i quan hi ha l’adjudicació derivada de l’embargament fet efectiu sobre el dret d’un dels cònjuges, embargament que ha d’ésser notificat oportunament a l’altre cònjuge El text vigent del codi de família 1998 recull aquesta situació, però també hi introdueix algunes modificacions Una de les particularitats és la…
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó Reus 1583 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina