Resultats de la cerca

Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa

Són insectívors i frugívors, i habiten al sud de Mèxic, a l’Amèrica Central i a la zona tropical de l’Amèrica del Sud Comprèn vuit espècies, repartides entre sis gèneres, els més importants dels quals són Momotus, Eumomota i Electron

Sovint tenen els ulls coberts per una membrana transparent semblant a la de les serps Inclou nombroses espècies, agrupades en uns seixanta gèneres de les regions càlides i temperades, entre les quals el dragó comú , que habita als Països Catalans

Són animals gregaris i insectívors que es nodreixen sobretot d’ortòpters i, en particular, de llagostes Inclou unes 100 espècies, distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia, entre les quals es destaquen els gèneres Sturnus i Gracula , habituals als Països Catalans

Les seves conquilles eren dividides en cambres per uns envans, la juntura dels quals pot ésser senzilla goniatit , dentada ceratit o bé ramificada ammonits Abundaren durant els períodes Devonià, Juràssic i Cretaci Els gèneres més importants són Ammonites i Aegoceras

Quan adverteixen un perill es poden enrotllar sobre ells mateixos i presenten al possible enemic una superfície eriçada Inclou diverses espècies agrupades en nou gèneres d’Europa, Àsia i Àfrica L’eriçó és el representant d’aquesta família als Països Catalans

Collaboradora en diverses publicacions angleses i nord-americanes, conreà diversos gèneres, sobretot la novella, amb títols com The Return of the Soldier 1918, Harriet Hume 1929, The Harsh Voice 1936, The Fountain Overflows 1957 i The Birds Fall Down 1966

Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels…

Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…

Són oxidatives, bé que n'hi ha de fermentatives, i tenen una distribució molt àmplia Algunes són cromogèniques Els gèneres més importants són Pseudomonas aeruginosa , que origina un pus blau bacil piociànic, Phythomonas i Xanthomonas , que són sapròfrits dels vegetals, Protaminobacter, Mycoplana , etc