Resultats de la cerca

Estudià les condicions d’especiació climàtica en els animals, la fauna de les illes de la Sonda, la psicologia animal i la filosofia natural Publicà més d’una vintena de llibres, alguns de traduïts a diverses llengües, com Das Prinzip geographischer Rassenkreise ‘El principi de la delimitació geogràfica de les races’, 1929, Evolution Above the Species Level 1947, Homo sapiens Vom Tier zum Halbgott ‘Homo sapiens De l’animal al semi-deu’, 1959, Biophilosophie 1968, Gedächtnis, Begriffsbildung und Planhandlugen bei Tieren ‘Memòria, formació de la idea i planificació en els animals’, 1973,…

Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña  i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891,  Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès 1888, 1891…

Soci del Grup d’Investigacions Espeleològiques del Club Excursionista de Gràcia 1963, a partir del 1964 s’especialitzà en bioespeleologia i en fotografia i cinema subterranis Dugué a terme exploracions a la serra del Montsec, el massís del Boumort, la serra de Guara Osca i el Marroc, entre d’altres, amb el descobriment de nous coleòpters cavernícoles Escrigué diversos treballs sobre aquestes campanyes Distribución geográfica de algunos isópodos cavernícolas de Cataluña 1970, Estudio espeleológico de la cueva de Aso de Sercué Huesca 1974, Concreciones pisolíticas de cavidades mallorquinas 1976…

La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els ports més importants,…

Així, per exemple, CLévi-Strauss per donar compte d’alguns aspectes de l’organització social dels kwakiutl de la costa nord-oest americana, en la qual el sistema de parentiu té a la vegada elements patrilineals i matrilineals, arribà a la conclusió que la unitat bàsica d’aquesta societat era la casa, com ho és també entre els yurok de Califòrnia i s’assembla també a les cases nobles de l’Europa medieval i del Japó Després estengué la seva anàlisi a diverses societats del Pacífic, la Melanèsia, Indonèsia i Àfrica, on trobà característiques socials comunes malgrat la seva disparitat geogràfica…

El nom deriva del jaciment de la Bauma de las Fadas, prop de la localitat de Chastèlperron Châtelperron, al Perigord, on hi ha la zona més densa de la indústria lítica que l’identifica Conserva tradicions del Paleolític mitjà, però amb instruments nous sobre fulles de sílex puntes, burins, gratadors, perforadors, etc L’antiguitat s’estima entre uns 42000 a uns 32000 anys Identificada per Henri Breuil el 1906, fou inicialment inclosa en l’ Aurinyacià , però la freqüent associació d’aquest utillatge a restes fòssils neandertals  ha fet que sigui considerada a part per la majoria d’especialistes…

Té el morro truncat, mòbil, ben desenvolupat, i d’una gran sensibilitat tàctil i olfactiva El pelatge és constituït per pèls gruixuts i aspres cerres de color gris clar a negre Les canines formen les defenses, que en els mascles poden arribar fins a 30 cm És de règim omnívor La gestació és de quatre mesos, i les cries neixen pel març o pel maig les ventrades són nombroses, generalment de dotze cries La distribució geogràfica original comprèn tot el continent eurasiàtic, des de la península Ibèrica fins a Indonèsia, on ocupa les zones boscoses, de la taigà al bosc mediterrani És absent dels…

En el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal són unides Els músculs de la mandíbula són molt poderosos, i l’articulació permet fer amplis moviments en sentit vertical Tenen els sentits sobretot l’olfacte molt desenvolupats En els terrestres fissípedes les potes són fortes, i els dits, en nombre de quatre o cinc, són separats i proveïts d’ungles sovint retràctils en els marins pinnípedes les extremitats s’han transformat i tenen una funció d’aletes Els carnívors s’alimenten principalment de carn, bé que en alguns són omnívors Són depredadors per excellència i reguladors de l’…

Vida i obra D’origen jueu, s’empadronà a Mallorca 1438, aleshores centre de la indústria dels mapamundis Se n’han localitzat tres firmats per ell, datats els anys 1439, 1447 i 1449 El més famós és el primer, exposat al Museu Marítim de Barcelona i reproduït moltes vegades Confeccionat dins els cànons estilístics usuals, i reportant la informació geogràfica i històrica ja estereotipada, se li ha atribuït un valor científic exagerat a causa d’una nota al dors, qui sap si autèntica, segons la qual Amerigo Vespucci l’hauria comprat per 130 ducats Lectures HERNANDO, A et al Cartografia…

Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia…