Resultats de la cerca
Es mostren 1941 resultats
Miquel Golobardes i Vila
Historiografia
Historiador.
Des del 1943 es vinculà a la biblioteca del palau de Peralada en fou director de les edicions, n'ordenà el museu i en publicà el catàleg del monetari 1957 És autor de les monografies històriques El monasterio de Santa Maria de Vilabertrán 1949, El convento del Carmen de Peralada 1953, El sepulcre de Peralada 1955, Peralada, condado, villa, palacio 1959 i Els remences 1971-73, la seva tesi doctoral
Ol’ga Dmitrijevna Forš
Literatura
Escriptora daguestànica.
Simbolista en les primeres obres Gor'ačij cekh , ‘El taller calent’, 1927 Sumašedšyj korabl , ‘La nau boja’, 1931 Voron , ‘El corb’, 1934, escriví també novelles històriques Odety kamnem, 'Revestits de pedra’, 1925 la trilogia sobre ANRadiščev Jakobinskij zakvas , ‘El ferment jacobí’, 1934, Kazanskaja pomeščica, 'La terratinent de Kazan’, 1936, i Pagubnaja kniga , ‘El llibre nefast’, 1936 i la novella sobre els decabristes Pervency svobody, 'Els peoners de la llibertat’, 1953
Max Dessoir
Filosofia
Filòsof alemany.
Centrà el seu treball en l’estètica, camp en el qual intentà d’establir un cos de principis que permetessin una anàlisi de la creació artística independent d’explicacions genètiques o històriques També féu estudis de psicologia Entre les seves obres cal esmentar Die Grundfragen der Gegenwärtigen Aesthetik ‘Les qüestions fonamentals de l’estètica actual’, 1904 i Das Ich, der Traum, der Tod ‘El jo, el somni, la mort’, 1947
marquesat d’Anvers
Geografia històrica
Territori dels Països Baixos, una de les disset antigues províncies.
Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant
Jaume Lladó i Ferragut
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i fou professor de l’Institut Ramon Llull de Palma Fou acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia Ordenà una bona part dels arxius municipals de les Balears i publicà els catàlegs, sovint acompanyats de notícies històriques locals Entre les seves monografies es destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca 1973
Sant Andreu de Vilanova de l’Aguda
Art romànic
Antiga església parroquial del poble de Vilanova de l’Aguda, coneguda també amb el nom de l’església del Roser Avui en dia només en resta el campanar de planta quadrada, embegut en part per les estructures dels habitatges actuals No es tenen notícies històriques sobre aquesta església anteriors al 1300 Tanmateix, no es pot descartar que tingui el seu origen als segles XII o XIII, quan sorgí la vila nova de l’Aguda
Josep Sorribas
Historiografia catalana
Religiós i erudit.
Ingressà en l’orde dels franciscans, on exercí diversos càrrecs, entre els quals el de provincial a la ciutat de València S’ocupà de compilar la documentació dispersa de l’orde i escriví diverses obres històriques, si bé només en publicà una l’any 1741 Narración histórica de la antigüedad y progreso del Real Monasterio de la Purísima Concepción de Valencia , on descriu detalla-dament la fundació i posterior evolució d’aquest monestir
Konstantin Georgevič Paustovskij
Literatura
Escriptor rus.
Inicialment conreà arguments exòtics després el seu estil evolucionà i conreà temes de la natura i de l’edificació socialista Kara Bugas 1932, Čornoje more ‘La mar Negra’, 1936, Roždenije mor'a ‘El naixement de la mar’, 1952 Té obres històriques Poručik Lermontov, 'El tinent Lérmontov’, del 1941, biogràfiques Isaak Levitan, 1937, autobiogràfiques Povest o žizn’, 'La història de la meva vida’, 1955, trilogia i un gran nombre d’altres novelles i contes
Sant Salvador de l’Oluja Sobirana (les Oluges)
Art romànic
De l’església de Sant Salvador, no n’han pervingut notícies històriques directes Es tracta de la capella del castell de l’Oluja Sobirana i, per tant, s’ha de creure que fou aixecada al segle XI, quan es bastí aquesta fortalesa El temple actual fou edificat sobre el mur de contenció del planell del que fou el castell de l’Oluja Sobirana i no conserva pràcticament res de la construcció medieval
Judit
Representació de Judit segons el pintor alemany Lucas Cranach, el Vell (1472-1553)
© Corel Professional Photos
Bíblia
Personatge central del llibret homònim de l’Antic Testament, redactat a la fi del sII aC o al començament del I aC.
Un fet fictici amb allusions històriques hi exposa una creença fonamental en la història d’Israel el judici de Déu contra els dolents que oprimeixen els bons Judit, una vídua virtuosa, mata tota sola el general Holofernes a la seva pròpia tenda, envoltat del seu exèrcit, i allibera així la ciutat de Betúlia Ha estat un tema iconogràfic força conreat en la pintura en música, Vivaldi i Mozart escriviren oratoris sobre aquest tema
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina