Resultats de la cerca

Deixeble d’A Baldovinetti, la seva primera producció rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Domenico Veneziano, com ho demostren la Mare de Déu de la Misericòrdia de l’església florentina d’Ognissanti 1472 i la capella de Santa Fina a la collegiata de San Gimignano 1475 En una segona etapa, ja de maduresa, és patent en el seu estil el contacte amb l’obra d’AVerrochio, la influència juvenil de Leonardo da Vinci i, sobretot, el coneixement de la pintura flamenca, centrada en la figura de Van der Goes Corresponen a aquesta segona etapa el Sant Sopar del claustre de l’església d’Ognissanti…

El 1401 guanyà en competició amb FBrunelleschi, JDella Quercia, Ndi Pietro Lamberti i altres el concurs per a construir la segona porta del Baptisteri de San Giovanni de Florència feta del 1404 al 1420, que consta de vint-i-vuit requadres, amb vint escenes de la vida de Crist, quatre evangelistes i quatre pares de l’Església En aquest període féu també les estàtues de sant Joan i sant Mateu per a Orsanmichele, i els dos plafons per a l’església de San Giovanni Entre el 1425 i el 1452 treballà a la porta anomenada del Paradís, per al baptisteri florentí, dividida en deu plafons rectangulars…

Llicenciada en filologia semítica 1985 per la Universitat de Barcelona, on ha estat professora de llengua i literatura àrabs És coautora, amb  Dolors Cinca , de dues versions de la traducció dels reculls d’històries de  Les mil i una nits  1995, premis Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana 1996 i Crítica Serra d’Or 1997 i del primer Diccionari àrab-català 2007, publicat per Enciclopèdia Catalana En collaboració amb Manuel Forcano , traduí els relats de viatges d’Ibn Battuta 2005, premi Crítica Serra d’Or 2006 També ha fet traduccions llatines de l’Alcorà i de textos de Salim…

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…

El primer ús registrat del terme fou el 1499 com a títol d’un tractat de criptografia i esteganografia disfressat de llibre de màgia negra escrit per Johannes Trithemius Els seus orígens, però, remunten a l’any 440 aC, en què l’historiador Heròdot mencionà a les seves Històries com Demeratus escriví un missatge per alertar d’un possible atac a Grècia, escrivint-lo en una tauleta de fusta i la cobrí de cera Les tauletes de cera s’utilitzaven com a superfície d’escriptura reutilitzable Un altre exemple de l’ús de l’esteganografia fou practicat per Histiaeus, que rapava el cap dels seus esclaus…

Segons els seus representants, el postmodernisme com a moviment pressuposa l’existència del postmodernisme com a moment històric determinat postmodernitat caracteritzat per una sèrie de tics o maneres d’interpretar la realitat en primer lloc, per l’hiperculturalisme, és a dir, per una revaloració de la riquesa i la diversitat històrica historicisme i cultural tradicionalisme de la humanitat, en la qual el filòsof postmodern s’inspira i adapta lliurement En aquest sentit la postmodernitat és eclèctica, la seva originalitat és prestada, sovint es basa en citacions d’altres filòsofs no es tracta…

Després de la victòria de Pidna 168 aC, els romans el deportaren a Roma, on romangué durant set anys A la capital, fou ben rebut pels cercles de l’alta noblesa romana i establí una profunda amistat amb Escipió, el qual possiblement acompanyà en l’expedició a Cartago, i més tard a Hispània Morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Hom no ha conservat una sèrie d’obres seves menors, dedicades a temes biogràfics o de tècnica militar resta, en canvi, una tercera part de la seva gran obra historiogràfica, que constava de quaranta llibres, i en la qual volgué ressenyar…

Començà a escriure guions a la postguerra, i aviat és convertí en un dels autors d’arguments del cinema italià més destacat La seva versatilitat li permeté, sol i en collaboració, construir històries en una gran varietat de gèneres, i collaborà sovint amb directorsen produccions de fora del seu país D’entre els títols que signà, hom pot esmentar Totò e i re di Roma 1951, de MMonicelli, Sensualità 1952, de CFracassi, War and Peace 1956, de KWVidor, Un maledetto imbroglio 1959, de PGermi, Divorzio all’italiana 1961, del mateix director, guió amb el qual aconseguí un Oscar el 1963, Madame Sans-…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat  1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2 1996 Entre els…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en teoria i crítica del teatre per la mateixa universitat i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Després de presentar nombroses direccions d’escena a l’Aula de Teatre de la UAB, debutà a la Sala Beckett amb Àfrica 30 1998, de Mercè Sàrrias Dotat de l’habilitat per a detectar els millors textos teatrals contemporanis, la seva carrera s’ha caracteritzat per un compromís explícit amb les noves dramatúrgies Ha dirigit, entre altres muntatges, El gos del tinent 1999, de JMBenet i Jornet La sang 1999…