Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Sylvia Kristel
Cinematografia
Actriu neerlandesa.
Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…
vers alexandrí
Literatura
Vers polirítmic format per dos hemistiquis que, segons les lleis de la mètrica catalana, francesa i anglesa, és de 12 síl·labes, mentre que segons les de la castellana i la italiana resulta de 14.
Per exemple En llemosí sonà/lo meu primer vagit Bonaventura Carles Aribau Apareix per primera vegada en la cançó de gesta francesa Le Pèlerinage de Charlemagne segle XII, bé que, segons sembla, prengué el nom del Roman d’Alexandre segle XII Després de conèixer un període d’esplendor, en el qual participaren pràcticament totes les literatures romàniques a la catalana fou usat entre d’altres, per Cerverí de Girona, Ramon Llull i Ramon Muntaner, entrà en declivi amb els darrers poetes medievals Ressuscitat al segle XVI Ronsard, etc, esdevingué, més tard, el metre francès clàssic per excellència…
el Empecinado
Història
Política
Nom pel qual fou conegut el guerriller castellà Juan Martín Díaz.
Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…
neogòtic
La casa Pascual i Pons (1890-91), al Passeig de Gràcia, edifici d’estil neogòtic
© Fototeca.cat
Arquitectura
Moviment artístic de caràcter romàntic que començà a mitjan segle XVIII, gairebé alhora que el neoclassicisme.
Les falses ruïnes de Strawberry Hill 1750 i l’abadia de Fonthill 1796, a Anglaterra, en són els testimoniatges més antics, juntament amb els jardins d’Arkadia, vora Varsòvia Impulsat per la literatura de Chateaubriand i de Victor Hugo, assolí un gran predicament al principi del s XIX Arquitectes com ara Pugin, Scott, Street, Abadie i, sobretot, Viollet-le-Duc li donaren forma teòrica i pràctica A Catalunya, Josep Casademunt i Torrents, director de la classe d’arquitectura de Llotja des del 1835, inculcà l’interès per l’estudi del medievalisme als seus deixebles Elies Rogent en…
liquenologia
Micologia
Especialitat de la botànica consagrada a l’estudi dels líquens.
La creació de la liquenologia parteix sobretot de l’obra del suec Erik Acharius 1757-1819, autor de la Synopsis methodica lichenum 1814 La seva labor de descripció i ordenació de les noves espècies, basada encara sobre caràcters macroscòpics, però feta ja segons criteris moderns, fou ampliada per Elias Magnus Fries 1794-1878 Posteriorment, l’italià De Notaris començà a emprar els caràcters microscòpics, i Fréderic Nylander 1822-89 hi afegí la utilització de reaccions acolorides Simon Schwendener 1826-1919 demostrà el 1867 i el 1869 la composició doble dels líquens, opinió que aixecà, a la…
Agustí Montal i Costa

Agustí Montal i Costa
© FOTOTECA.CAT
Enginyer industrial tèxtil, empresari i dirigent esportiu.
Descendent d’un germà de santa Paula Montal, fundadora de les escolàpies, i fill de l’empresari tèxtil i president 1946-53 del Futbol Club Barcelona , Agustí Montal i Galobart , continuà l’empresa familiar Formà part de la junta d’aquest club presidida per Narcís de Carreras com a vicepresident 1968-69, i a la retirada d’aquest fou elegit president 1969 i 1973, càrrec que ocupà fins el 1977 Durant el seu mandat, recuperà gradualment els símbols del club més identificats amb Catalunya sota el lema “El Barça és més que un club”, cosa que sovint el portà a enfrontaments amb el règim franquista…
Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé

Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé
© NATO
Política
Polític i diplomàtic castellà.
Llicenciat en dret i en ciències polítiques, el 1977 s’incorporà a la carrera diplomàtica Fou destinat a l’antiga Iugoslàvia, al Marroc i, el 1996, a Israel, en aquest cas per un curt període de temps Aquest mateix any fou designat enviat especial de la Unió Europea per al procés de pau al Pròxim Orient, on guanyà prestigi internacional L’any 2000 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español i passà a formar part del comitè de notables de José Luis Rodríguez Zapatero Quan aquest guanyà les eleccions generals del 2004 el nomenà ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, des d’on gestionà una…
Michel Butor
Literatura francesa
Escriptor francès.
Estudià filosofia i filologia a la Sorbona, i durant els anys universitaris fou secretari de Jean Wahl , el qual exercí una gran influència sobre ell Posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a Egipte, la Gran Bretanya i Grècia Establert a París, fou assessor literari de l’editorial Gallimard Del 1975 al 1991 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Ginebra Bé que la seva obra comprèn diversos gèneres, obtingué renom en la novella En particular, La Modification 1957, premi Renaudot, el convertí en un dels principals exponents del Nouveau Roman per les…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista catalana, filla de l’urbanista Ildefons Cerdà.
Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’…
dadaisme
Art
Literatura
Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del segle XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.
Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-mades de Marcel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina