Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1922; ficció de 112 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità Centellas, Pau Prou de…
Miquel Viladrich i Vilà
El sabater , de Miquel Viladrich i Vilà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un metge, passà la infantesa a Lleida Inicià els estudis d’arquitectura a Barcelona 1907, però els deixà i el mateix any s’installà a Madrid, on s’integrà en les tertúlies dels membres de la Generació del 98 i féu gran amistat amb l’escultor Julio Antonio, amb el qual viatjà per la península Ibèrica 1908 Féu la primera exposició a Madrid 1909, on tornà a exposar el 1912 Residí algun temps a Sevilla 1911, i després s’installà a París amb Julio Antonio Allà fou protegit per Anglada i Camarasa, que el relacionà amb la Hispanic Society de Nova York, la qual esdevingué la principal…
Manuel del Val i Sáiz
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida A dotze anys, entrà a treballar a CB Films de Barcelona, on tingué de company Tomàs Pérez i Collell, i tots dos marxaren el 1953 a Filmax, estudis en què T Pérez exercí de cap de vendes Després d’ocupar la gerència de la sucursal de Barcelona, el 1962 fou designat titular del departament de vendes en substitució del seu amic, càrrec que ocupà fins que el 1971 comprà, juntament amb Francisco Balcázar, les accions del fundador Alfredo Talarewitz El 1979, un cop tancada Filmax, i també Bengala i Concordia, marques incorporades a la casa el 1965 i el 1968, respectivament, M del Val creà…
Alfonso Gabernet Martí
Atletisme
Atleta i preparador físic.
S’inicià als Maristes de Lleó i completà la seva formació a la Residència Blume A les files del FC Barcelona aconseguí diversos títols de campió de Catalunya tres en 200 m 1968, 1971, 1972 i dos en 400 m 1968, 1971 en campionats a l’aire lliure, i un en 800 m 1968 i dos més en 400 m 1970, 1972 en pista coberta També fou campió estatal en 400 m a l’aire lliure 1971, 1972 i en pista coberta 1972 Establí diversos rècords catalans en 200 m, 400 m i relleus 4 × 200 m, 4 × 400 m i 4 × 800 m En l’àmbit estatal, millorà quatre vegades la plusmarca en 400 m en pista coberta Fou atleta internacional…
Banda Municipal de València
Música
Banda de música de l’Ajuntament de València, fundada el 1903 per iniciativa de Vicente Ávalos.
Resultat de la fusió de la Banda de Bombers i la Banda dels Veterans de la Llibertat, Santiago López en fou el director fundador i la direcció honorària s’oferí a Salvador Giner Altres directors foren Emilio Vega, Luis Ayllón, Emilio Seguí, Antonio Palanca Villar, Juan Garcés Queralt, Josep Ferriz i Julio Ribelles Brunet Des del 1992 és dirigida pel mestre Pablo Sánchez Torrella Tots aquests directors han aconseguit una gran conjunció i compenetració entre els seus integrants, cosa que l’ha convertida en una de les millors agrupacions musicals del país És una de les poques bandes formades des…
Almudena Grandes Hernández
Literatura
Novel·lista castellana.
Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los besos en el pan…
Ignasi Agustí i Peypoch

Ignasi Agustí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Novel·lista, periodista i poeta.
Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva obra més…
,
Àngels Aymar i Ragolta
Literatura
Actriu, autora i directora de teatre.
Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també dirigí i…
,
Joan Torrent i Fàbregas
Història
Literatura catalana
Erudit i biògraf.
Vida i obra De família de comerciants catalans, residí des de molt petit a Catalunya Cursà comerç i comptabilitat amb la intenció de tornar a Cuba per seguir el negoci familiar Després optà per la carrera eclesiàstica i estudià al seminari de Girona, durant set o vuit anys El primer text que escriví fou una obra de teatre sobre Colom i el descobriment d’Amèrica El seu estudi se centrà en la figura de Jacint Verdaguer, del qual publicà deu volums de l’epistolari en collaboració amb JM de Casacuberta 1966-93 De la seva bibliografia destaca també Julio Verne o la pasión científico-geográfica del…
,
Vilma Espín Guillois
Política
Política cubana.
Filla d’una família benestant, estudià Enginyeria Química a la Universidad de Oriente, a Cuba, i en el Massachusetts Institute of Technology, als Estats Units Formà part de diversos grups progressistes a la Universitat, i s’implicà en organitzacions revolucionàries i en el Movimiento del 26 de Julio, del qual fou una de les dirigents nacionals en la clandestinitat El 1958 s’incorporà al II Frente Oriental Frank País com a delegada de la direcció nacional, on lluità al costat d’altres líders revolucionaris i vetllà per incorporar les dones a la causa cubana Després del triomf de la revolució,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina