Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Fisiologia de l’aparell digestiu
Fisiologia humana
L’aparell digestiu realitza una funció bàsica, ja que l’activitat que desenvolupa permet que l’organisme obtingui les diverses substàncies nutritives que li proporcionen l’energia necessària per a mantenir el metabolisme i realitzar els moviments, com també els materials plàstics destinats a constituir els diversos teixits, tant en el creixement com en la regeneració constant En l’obtenció i l’aprofitament de les substàncies nutritives cal posar en funcionament una sèrie de processos que comencen amb un acte voluntari, la recerca mateixa i la ingestió dels aliments, però que posteriorment es…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
suc vacuolar
Biologia
Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols, constituïda per substàncies minerals (com ara sulfats, nitrats, clorurs, fosfats, etc) i orgàniques (com ara àcids orgànics, glúcids —especialment sacarosa, glucosa i tanins— i lípids).
En els vacúols s’acumulen substàncies de reserva i substàncies procedents de totes les vies metabòliques de degradació tòxiques per al citoplasma que les produeix El suc vacuolar permet al citoplasma de conservar el grau d’imbibició convenient L’entrada d’aigua del medi a l’interior de la cèllula, per osmosi, té com a conseqüència la turgència cellular
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
El que cal saber de la malaltia coronària
Patologia humana
La malaltia coronària és un trastorn caracteritzat per la manca d’una aportació d’oxigen adequada a les necessitats del miocardi o múscul cardíac Aquest trastorn, anomenat també cardíopatia isquèmica o insuficiència coronària, es manifesta com a angina de pit i infart de miocardi La malaltia coronària és deguda generalment a una reducció del diàmetre d’una o diverses artèries del cor, les artèries coronàries, a causa de l’existència de plaques formades especialment per fibres de collagen i lípids, anomenades plaques d’ateroma Així, doncs, la malaltia coronària sol constituir una complicació…
El que cal saber de la hipertensió arterial
Patologia humana
La hipertensió arterial consisteix en una elevació crònica de la pressió o tensió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat de la persona Es considera hipertensa la persona adulta que presenta persistentment xifres de pressió màxima o sistòlica iguals o superiors a 160 mm Hg i xifres de pressió mínima o diastòlica iguals o superiors a 95 mm Hg La hipertensió arterial és el trastorn crònic més freqüent en les societats occidentals Es calcula que al nostre medi pateix d’hipertensió aproximadament el 20% de la població adulta Aquest trastorn pot afectar qualsevol persona,…
Mecanisme de reproducció o replicació dels virus
Patologia humana
Els virus es reprodueixen gràcies a un mecanisme peculiar, anomenat replicació , gràcies al qual el seu àcid nucleic es reprodueix ell mateix, i alhora, dirigint el metabolisme de la cèllula que infecta, orienta l’elaboració de les seves proteïnes i la càpsida Esquemàticament, la replicació vírica es produeix en quatre fases infecció, síntesi, maduració i alliberament Durant la fase d’infecció , el virió s’enganxa o s’absorbeix a la membrana cellular, abandona l’embolcall extern, penetra en l’interior de la cèllula, perd la càpsida i permet que el nucli víric quedi en contacte directe amb el…
glicolípid
Bioquímica
Qualsevol dels lípids d’un grup gran i poc conegut que es caracteritza pel fet de tenir sucre; aquest, en el cas dels cerebròsids, és generalment la galactosa, i en els gangliòsids, un trisacàrid o un tetrasacàrid.
Es troben principalment al cervell, i hom creu que intervenen en la transmissió d’impulsos en les sinapsis
Les verdures, les hortalisses i el tubercles
Les verdures i les hortalisses són parts de plantes cultivades en horts i destinades a l’alimentació El terme verdures s’aplica en particular a les hortalisses de fulla verda La part de les plantes que s’utilitza com a aliment és molt variable Així, per exemple, les bleda-raves o les pastanagues són arrels els alls o les cebes són bulbs o òrgans subterranis de reserva l’api o els margallons són tiges la bleda, l’enciam o la col són fulles i la coliflor o les carxofes són flors El tomàquet i els pebrots, que en realitat són fruits, i els bolets comestibles s’inclouen dins de les hortalisses…
L’alimentació enteral per sonda
L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions més freqüents d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina