- La hipertensió arterial consisteix en una elevació crònica de la pressió o tensió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat de la persona. Es considera hipertensa la persona adulta que presenta persistentment xifres de pressió màxima o sistòlica iguals o superiors a 160 mm Hg i xifres de pressió mínima o diastòlica iguals o superiors a 95 mm Hg.
- La hipertensió arterial és el trastorn crònic més freqüent en les societats occidentals. Es calcula que al nostre medi pateix d’hipertensió aproximadament el 20% de la població adulta.
- Aquest trastorn pot afectar qualsevol persona, però és més freqüent a partir de trenta anys d’edat, en els homes, en les persones de raça negra i en les persones que pateixen de diabetis, obesitat, alteracions en la concentració de diversos lípíds en la sang o dislipèmies, i gota.
- Hom parla d’hipertensió essencial quan es desconeixen les causes de l’afecció. Aquest tipus d’hipertensió arterial comprèn entre un 90% i un 95% del total de casos. Es considera que els antecedents familiars d’hipertensió essencial, les dietes riques en sal i aliments salats i l’estrès de la vida quotidiana afavoreixen un increment persistent de les xifres de pressió arterial.
- En alguns casos, entre un 5% i un 10%, el trastorn és degut a diverses malalties renals, endocrines o càrdiovasculars. Aleshores l’afecció és classificada com a hipertensió secundària.
- Durant les fases inicials, que habitualment comprenen de deu anys a vint, aquesta afecció sol ésser completament asimptomàtica, per bé que de vegades es manifesta amb mal de cap després del repòs nocturn, sensació de manca d’aire i respiració dificultosa, sensació de mareig en incorporar-se sobtadament, vertígens o petites hemorràgies nasals. De totes maneres, com que en la major part dels casos la persona afectada no pateix cap molèstia, malgrat que de fet pot estar experimentant greus alteracions en el seu organisme, aquesta malaltia és anomenada assassí silenciós.
- Els òrgans que són més afectats per aquest trastorn, o òrgans diana de la hipertensió arterial, són el cor, els ronyons, el cervell i els ulls. Les complicacions més freqüents i importants que pot originar la hipertensió inclouen angina de pit, infart de miocardi, aturada cardíaca, accidents vasculars cerebrals i insuficiència renal.
- L’establiment de la diagnosi d’hipertensió arterial és un fet molt significatiu, ja que habitualment Implica que la persona afectada haurà de seguir un tractament durant tota la vida. Així, es considera que per a efectuar una diagnosi adequada no n’hi ha prou a trobar xifres alterades de pressió arterial en un sol mesurament, sinó que cal confirmar-les en tres mesuraments diferents, realitzats en dues sessions separades si més no per un període d’una setmana.
- Per tal que el resultat del mesurament de la pressió arterial pugui ésser considerat real, cal que sigui realitzat en un ambient relaxat i a una temperatura agradable i que la persona es trobi en repòs. També cal que, si més no durant la darrera mitja hora, el pacient no hagi pres cafè, begudes alcohòliques ni tabac, ni que hagi practicat exercicis físics o experimentat emocions intenses.
- La hipertensió essencial no pot ésser guarida, ja que no se’n coneix l’origen, però sí que es pot controlar amb el tractament adequat i d’aquesta manera evitar l’aparició de les complicacions greus.
- El tractament inclou una dieta de baix contingut de sal i aliments salats, l’abstenció del tabac i begudes alcohòliques, la realització d’exercici físic regular i adaptat a les possibilitats individuals i, en la majoria dels casos, l’administració de diversos medicaments.
- El tractament s’haurà de mantenir durant tota la vida, fins i tot quan s’aconsegueix de normalitzar la pressió arterial, ja que, si s’interromp, més tard o més d’hora repercuteix en l’aparició de complicacions.
- Els medicaments emprats en el tractament de la hipertensió són molt nombrosos i de diferents mecanismes d’acció. No és estrany que aquests medicaments provoquin efectes adversos o que, al cap d’un temps d’ésser administrats, siguin ja ineficaços. Així, habitualment el metge efectua modificacions en el tractament, canviant les dosis o els medicaments. Aquestes modificacions han d’ésser molt respectades per la persona que se sotmet al tractament, ja que en cas contrari la teràpia seria inadequada.
- Les mesures preventives més eficaces Inclouen la diagnosi precoç, per la qual n’hi ha prou amb efectuar un mesurament de la pressió arterial una vegada a l’any i abstenir-se de fumar.