Resultats de la cerca
Es mostren 931 resultats
punt
Indústria tèxtil
Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen, etc, el qual origina l’element constitutiu dels teixits, dels cosits, dels treballs de mitja, etc.
Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació…
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats…
ermita de Castellet

Vista de Sant Pere de Vallhonesta i del castell de Castellet
© C.I.C. - Moià
Ermita
Ermita
del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages).
De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on encara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va…
literatura coreana
Literatura
Literatura conreada a Corea.
Els seus inicis van estretament lligats a la literatura xinesa Conreada en xinès clàssic, assolí un grau molt elevat de perfecció estilística i donà poetes de gran categoria, com Kim-Byung-Yun 1807-63 Ofegada, en gran part, per aquesta tradició, la literatura en llengua coreana restà reduïda a un nivell de literatura popular, transmesa oralment, a través de les cançons En fou un recull important el Sam-Täï-Mok 888, avui perdut Entre el s I i el X, que coexistiren a la península els tres regnes coreans, es formà un fons folklòric, centrat principalment en la necessitat de…
Becada
Àrea de nidificació de la becada Scolopax rusticola als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell que es presenta principalment durant l’hivern, i és relativament comuna per tot el territori, llevat del S del País Valencià i, sobretot, de les Illes, on és escassa A les comarques pirinenques, la Fenolleda i la regió oriental humida catalana existeix una població nidificadora encara mal coneguda, així com molt probablement també a Andorra Les becades hivernants que procedeixen del centre i el N d’Europa comencen a arribar al final d’octubre, més sovint a…
creu

Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en forma de T
nova museologia

Vista d’una sala del Museu Egipci de Barcelona
© Museu Egipci de Barcelona
Museologia
Tendència de la museologia que, rebutjant la possibilitat de l’evolució o la innovació museològica, propugna una ruptura i una transformació radical de les finalitats de la museologia tradicional.
Aquesta teoria, transformada en moviment, ha estat aplicada a nombrosos museus de tendències diverses, però amb trets comuns El moviment parteix de la concepció etnogràfica de la cultura, que ja era a la base dels museus d’arts i tradicions populars i dels “ecomuseus”, lligats directament a l’escola històrica dels Annales Les primeres experiències tingueren lloc al final dels anys 60 El monolitisme de la museologia tradicional, la cautela de les reformes que aquesta proposava i la marginació que sofriren les preses de posició dels museus menys poderosos contribuïren a fer que el…
literatura eslovena
Literatura
Literatura escrita en eslovè.
La cultura eslovena, abans de l’aparició de la literatura escrita, era rica en tradicions poètiques orals Als segle X i XI aparegueren els primers documents literaris escrits, de caràcter religiós Els principis de la formació de la literatura eslovena estan lligats al moviment religiós protestant del segle XVI, en el qual es destaquen les obres didàctiques de Primož Trubar i la traducció de la Bíblia a la llengua vulgar per J Dalmatiu La literatura profana sorgí al segle XVIII, coincidint amb el reconeixement cultural eslovè el monjo de Markho Pohlin, 1735-1801 Valentin Vodnik,…
vulcanologia
Geografia
Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics.
Bé que en sentit restringit només hauria de cenyir-se als fenòmens lligats amb l’erupció dels magmes a la superfície, en la realitat comprèn també el conjunt de processos de la generació dels magmes en profunditat i llur evolució durant l’ascens cap a la superfície La vulcanologia, en el sentit que estudia les roques volcàniques laves solidificades i piroclasts, depèn de la petrologia Les roques volcàniques són examinades en làmines primes, fent ús del microscopi petrogràfic de llum polaritzada En alguns casos, quan els grans minerals són massa petits per a ésser estudiats amb el…
sisme
Geologia
Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell.
Atesa la profunditat del focus, els sismes es divideixen en superficials els situats a menys de 70 km, intermedis entre 70 i 300 km i profunds entre 300 i 700 km El punt sobre la superfície de la terra que correspon a la vertical del focus rep el nom d’epicentre Les ones sísmiques són de natura elàstica i pertanyen fonamentalment a tres tipus, les P longitudinals, les S transversals i les L de superfície A les zones pròximes a l’epicentre, l’arribada d’aquestes ones dona lloc a sacsejades perceptibles del terra que constitueixen els terratrèmols Els sismes de focus més soms són els que causen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina