Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Blois
Capital del departament de Loir i Cher, a l’Orleanès, França, situada vora el riu Loira.
És un nucli industrial i turístic de la ruta dels castells del Loira Centre del petit país anomenat Blésois, entre els seus monuments destaca el castell, bastit en diverses etapes l’ala de Lluís XII 1498-1503 és gòtica, la de Francesc I 1515-24, on hi ha la famosa escala de planta octagonal, representa la consolidació del Renaixement en l’arquitectura francesa, i la de Gaston d’Orléans 1635-38 és una obra clàssica de François Mansard Sobresurten, també, l’església gòtica de Saint-Louis s XVI, reconstruïda al s XVII, el pont sobre el Loira 1717-24, diversos hôtels renaixentistes i la basílica…
Güell

Armes dels Güell
Família barcelonina industrial i patrícia d’origen pagès, originària de Torredembarra, on habitava el 1558 Gabriel Güell.
El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’…
Josep Bernat Flaugier

Autoretrat, de Josep Bernat Flaugier
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor provençal.
Cap al 1773 s’establí a Barcelona, on fou deixeble de l’Escola de Llotja Viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París Són nombroses les referències a les seves activitats artístiques feu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet 1789 i en esglésies barcelonines, com la Coronació de la Mare de Déu 1800, a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo, la seva obra més important Feu els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa 1802, per a l’ajuntament de Barcelona, el de Josep Bonaparte Museus d’Art de Barcelona i un autoretrat Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona…
Sant Vicent d’Alcaidús
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic menorquí, al límit dels termes de Maó i Alaior, excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana
Maria dels Desemparats Cabanes i Pecourt
Historiografia catalana
Medievalista i paleògrafa.
Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus estudis sobre…
Sala Beckett
Teatre
Teatre barceloní fundat el 1989 per la companyia Teatro Fronterizo, de Josep Sanchis Sinisterra.
Des dels seus inicis es dedicà a donar suport i a difondre la dramatúrgia contemporània catalana i internacional Des del 1997 Toni Casares n’és el director artístic El 2011 la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia esdevingué una fundació privada tutelada per un patronat format per dramaturgs Situat al barri de Gràcia des de la seva fundació, el 2009 hom arribà a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per a traslladar la seu a un local més espaiós del Poblenou El canvi començà a fer-se efectiu a mitjan any 2013 A més d’exhibir regularment obres de text contemporànies, la sala…
Revista Musical Catalana

Portada del primer número de la Revista Musical Catalana (gener de 1904)
Publicacions periòdiques
Publicació mensual de l’Orfeó Català i òrgan d’aquesta entitat, apareguda a Barcelona del 1904 al 1936 i, novament, a partir del 1984.
A la primera època fou impresa als tallers de L’Avenç fins el 1918, i des d’aquest any a diversos tallers més, com Henrich, SA Fou dirigida per Lluís Millet i publicà assaigs i articles musicològics de gran qualitat, que en feren la revista més important de la musicologia catalana del seu temps crítica musical, seccions bibliogràfica i, des del 1929, discogràfica, etc Entre els seus principals collaboradors, figuraren Felip Pedrell autor de la sèrie d’articles Músics vells de la terra , Francesc Pujol, Gregori M Sunyol, Eduard López-Chávarri, Josep Subirà, Blanca Selva, Josep Rafael Carreras…
marquesat de Tortorici
Història
Títol senyorial concedit per Felip III de Castella, a Sicília, el 1609, a Lluïsa de Corbera, baronessa de Tortorici, muller de Mario Mastrilii.
Havia comprat la baronia de Tortorici a Frederic de Montcada el 1597 Els Montcada la tenien per enllaç matrimonial amb els Pullicino Anteriorment havia estat adquirida el 1371, per permuta amb el comtat de Novara de Sicília, per Vinciguerra d’Aragó, però fou confiscada al seu fill Bartomeu d’Aragó, acusat de deslleialtat, i fou incorporada a la corona
Fornells
Vista aèria de Fornells
© Fototeca.cat
Poble
Poble (fornellers; 12 m alt.) del municipi des Mercadal, Menorca.
Situat al NE de la badia o port de Fornells , el més important de la costa de tramuntana, obert entre dos grans promontoris, el cap de Fornells , a l’W, i sa Mola de Fornells, a l’E, que forma una gran bossa de 5 km de longitud i 2 km d’amplada, al fons del qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls —s’Albufera—, amb unes salines ses Salines Noves i ses Salines Velles, que produeixen de 500 a 1000 tones anuals de sal Dins el port hi ha tres illes Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros La població té l’origen en una fortificació en resten les runes que al segle XVII…
Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla
Història
Noble i erudit.
Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la corona Però el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina