Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Castell o torre de Sant Cristau (Montesquiu d’Albera)
Art romànic
Situació Vista aèria del cim del puig de Sant Cristau, amb l’església de Sant Cristau i el basament de la torre del castell ECSA - Jamin Les restes del castell de Sant Cristau, amb la seva torre —el vestigi més notable de la fortalesa—, i la capella del mateix nom són situades a l’extrem oriental del puig de Sant Cristau, que s’aixeca a 1 015 m d’altitud sobre el nivell del mar a migdia del poble de Montesquiu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E L’accés és difícil Per a pujar fins al puig de Sant Cristau cal prendre un sender que parteix dels Banys del Voló També s’…
Torre de Goà (Saorra)
Art romànic
Situació Bonica torre de defensa, característica pel parament fosc dels murs i els carreus de marbre blanc que marquen les sageteres ECSA - A Roura La torre de Goà es dreça al cim del puig més destacat de la serra de Goà, a 1 268 m d’altitud Es troba al SE i a 1,5 km en línia recta del poble de Saorra, a migdia del coll de Jou i del pic de Mates Roges L’indret és àmpliament dominant sobre les valls de la ribera de Cadí, a llevant, i de Saorra, a ponent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 25” N - Long 2° 22’ 43” E Per a arribar-hi des de Saorra, cal seguir la carretera D-6 en direcció a Pi i…
Esglésies de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300
Art romànic
Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat L’Alt Penedès Avinyonet del Penedès Sant Pere d’Avinyó o d’Avinyonet Sant Salvador de les Gunyoles Sant Sebastià dels Gorgs Santa Magdalena Santa Maria de la Llinda Les Cabanyes Sant Valentí de les Cabanyes Castellet i la Gornal Sant Pere de Castellet Sant Pere de la Gornal Sant Esteve de Castellet Sant Marçal de Castellet Mare de Déu de Muntanyans Sant Simeó Sant Martí de Castellnou Castellví de la Marca Sant Sadurní de Castellví o de la Marca Santa Maria de la Múnia Sant Miquel del…
Sant Martí de la Vall o de Montbram (Sureda)
Art romànic
Situació Vista des del costat sud-est d’aquest edifici característic del romànic avançat ECSA - J Ponsich Es troba al sud-est del terme de Sureda, a la vall de Sant Martí És ara l’església del veïnat de la Vall Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera que remunta la riba esquerra de la vall de la Maçana, fins a arribar al veïnat de la Vall PP Història Segons el precepte de Lluís el Piadós per a Sant Andreu de Sureda del 823, els primers monjos fundadors del monestir —vinguts probablement d’Espanya— es degueren…
Sant Pau de la Guàrdia

Vista del poble de Sant Pau de la Guàrdia
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.
El 1084, existia una primera església —Sant Pau Vell—, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural
riu de Muntaner
Riu
Afluent de la ribera d’Ordino per la dreta, dins la parròquia de la Maçana (Andorra); neix al coll de Muntaner (o d’Aós), al límit amb l’Alt Urgell, i s’uneix al seu col·lector prop de Sispony.
els Tres Roures

Monòlit dels Tres Roures
© Patrimonifunerari.cat
Sector o indret
Indret del municipi del Bruc (Anoia), al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l’assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d’ideologia reialista, el 17 de novembre de 1822.
L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular
Fígols i Alinyà

Fígols d’Organyà, a l’Alt Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W amb Coll de Nargó, Organyà i…
Pacs del Penedès

Perspectiva del poble de Pacs del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la depressió del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km 2 és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau 302 m, al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès Hi ha els veïnats de la Fassina…
Vila fortificada d’Argelers
Art romànic
Situació Tram del recinte medieval d’aquesta vila, ambuna bestorre de planta rectangular atalussada ECSA - B Cellerier La vila d’Argelers és situada a 2 km de la mar, sobre l’actual carretera N-9 Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 8” N - Long 3° 1’ 28” E PP Història El castell i la vila d’Argelers foren un domini tradicional dels comtes de Rosselló i dels seus successors La primera cita d’Argelers figura en un document del Liber Feudorum Maior , datat erròniament el 30 d’abril de 1138, document que el cartulari, malauradament, no donava sencer, sinó només amb dues línies de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina