Situació
Tram del recinte medieval d’aquesta vila, ambuna bestorre de planta rectangular atalussada.
ECSA - B. Cellerier
La vila d’Argelers és situada a 2 km de la mar, sobre l’actual carretera N-9.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 32’ 8” N - Long. 3° 1’ 28” E. (PP)
Història
El castell i la vila d’Argelers foren un domini tradicional dels comtes de Rosselló i dels seus successors. La primera cita d’Argelers figura en un document del Liber Feudorum Maior, datat erròniament el 30 d’abril de 1138, document que el cartulari, malauradament, no donava sencer, sinó només amb dues línies de regest: “Carta venditionis quam fecit Bella femina, Mironi, comiti, super villa de Argilaríis”. El nom del comte Miró obliga a rectificar-ne la data, ja que si la carta hagués estat redactada el 30 d’abril de 1138, hauria estat formulada així: “l’any primer de Lluís, rei, fill de Lluís” (Lluís VII, el Jove, fill de Lluís VI, l’any primer del seu regnat que va de l’I d’agost de 1137 al 31 de juliol de 1138). De fet, corresponia a l’any primer de Lluís (III), fill de Lluís (II) el Balb, que va del 10 d’abril de 879 al 9 d’abril de 880, i la carta és interessant pel fet d’ésser el primer document que mostra el comte Miró I el Vell, germà del Pilós, actuant com a comte de Rosselló, comtat ocupat per ell l’any precedent.
El segon document és una carta del 29 d’abril de 897 relativa a una venda d’alous feta per un tal Romà i la seva germana Chillio al bisbe d’Elna Riculf I (germà del comte Miró, finat un any abans), entre altres llocs en un indret situat ad fluvio Argelaio, o riu d’Argelers, és a dir, a la riera de la Maçana.
Un tercer document, del 23 de novembre de 920, és una carta de venda d’un alou important del terme d’Argelers, feta per un tal Sargius al comte Gausbert i la seva esposa, la comtessa Trudegarda. La vila d’Argelers és esmentada dins un precepte del rei Lotari (9 de juliol de 981) que confirma al monestir de Sant Genís de Fontanes la possessió de l’important alou de Sant Pere “juxta villam Argelariam”. Alguns documents del segle XI confirmen l’interès dels comtes de Rosselló per Argelers, que dominava el camí de Cotlliure i el del coll de Banyuls, via de comunicació principal amb els comtats de Peralada i d’Empúries: la senyoria d’Argelers (Dominicatura de Argilers) és una per les quals el comte Ponç d’Empúries jurava fidelitat, vers el 1074, al seu cosí el comte de Rosselló, Guislabert II, i tenim també, vers el mateix any, el jurament de vassallatge pel castell d’Argelers (castro de Argelariis) fet al mateix comte pel seu germà Arnau Gausfred. Al segle XII, un castlà (castelarius) tenia la responsabilitat del castell i de les fortificacions de la vila. Bernat Mir, cavaller possessionat a Elna, n’era castlà abans del 1110. El seu fill, Cabot (Caput) d’Elna el succeí i, a partir del 1136, Arnau de la Torre en fou el successor, a conseqüència d’una transacció amb Riambau, cabiscol d’Elna i germà de Cabot; la qual cosa prova que la castlania havia, de fet, esdevingut hereditària.
A Argelers, el 1298, fou firmat el tractat de pau entre Jaume II de Mallorca i Jaume II d’Aragó. (PP)
Recinte fortificat
Bestorre de l’antic recinte fortificat encastada entre les cases de la vila.
ECSA - B. Cellerier
La vila closa d’Argelers tenia una planta bàsicament pentagonal, irregular, i s’organitzava en relació amb un carrer que va de nord a sud —i que coincideix amb el camí d’Elna a Cotlliure—, amb una longitud de 240 m; cinc carrers transversals conflueixen en aquest carrer central. L’amplada de la vila, a la banda nord, és d’uns 300 m. Aquesta organització coincideix amb el que diu un capbreu de l’any 1292, on s’esmenta l’existència de tres portes: la porta del Batlle, la porta d’Elna i la porta de Santa Maria. Sembla, doncs, que cap al segle XIII la població fou envoltada per una muralla i, fins i tot, per un vall o tou. Del castell, que devia trobar-se al sector nord-oest d’aquesta vila vella, aparentment no n’ha restat res. L’església és situada al sector sud-oest. De fet, cal tenir present que el carrer que parteix la vila en dues parts, i que com hem dit coincideix amb el camí d’Elna a Cotlliure, separava l’anomenada “vila vella” o barri de l’Arpa, on hi havia el castell i l’església de Santa Maria, a ponent, de la “vila d’avall” o barri del Marrasquer, a llevant.
Una part del recinte fortificat, segurament fet cap al segle XIII, s’ha conservat, amagat, però, per les cases actuals. Han arribat fins ara també diverses bestorres atalussades de planta quadrangular. Concretament, hom pot veure encara la torre de l’angle nord-oest, una part de la torre que hi havia a la façana occidental, i també la part inferior d’una torre, reconstruïda, al nord-est. Aquesta darrera fa uns 5 m d’ample per poc més de 6 m de llarg; els seus murs fan uns 90 cm i es conserva en una alçada d’uns 6 m. No s’han conservat, per contra, els portals. Els llenços de mur són fets amb còdols; els angles són, en canvi, de granit tallat, com les espitlleres (que fan 80 cm d’alt × 8 o 10 m d’ample). (PP-JBM)
Bibliografia
- Abadal, 1926-52, vol. II(I), pàgs. 210-213
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 775. pàg. 225
- Bayrou-Castellví, 1987, pàgs. 190-192