Resultats de la cerca

Situació Basament d’un dels murs d’una construcció, fet amb carreus de gres ECSA-JI Rodríguez Aquest antic vilatge s’emplaça dalt d’una petita serra o tossal, al nord del poble de Malpartit, prop de la sèquia de l’Àguila Mapa 32-14 359 Situació 31TBG953197 Per a anar-hi des de Malpartit cal agafar en direcció nord el camí que porta a Alguaire aquest camí, en cosa d’1 km, passa al peu d’una serra denominada el tossal dels Umets, on es veuen les restes del vilatge Nucli urbà La punta meridional de la serra, separada d’ella per un fossat, és l’indret on hi ha els vestigis del vilatge Dalt del…

És emprada en la indústria com a pintura

És dividit entre els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, i ocupa una àrea de prop d’1 250 000 km 2 Fisiogràficament, més de les dues terceres parts, al N, el S i l’E, corresponen a les terres altes de l’escut brasiler, de relleu amb predomini d’altiplans Les serralades Roncador, Apiacas, Norte, Maracajú, Chapada dos Parecís no superen els 1 000 m d’altitud El sector sud-occidental és ocupat per les terres baixes del Pantanal Matogrossense, on conflueix el curs baix de diversos rius Paraguai, Miranda, Cuiabá, Taquari, que forma una extensíssima àrea d’aiguamolls La meitat nord és…

A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les…

L’any 1057, segons apareix en el Liber feudorum maior , els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, retornaren o confirmaren a Ramon Sunifred de Solius Remundo Seniofredi de Olivis l’alou de Solius ipsis Olius , contigu al fisc comtal de Llagostera Al mateix temps que s’establiren els límits d’aquest alou senyorial, els comtes imposaren que Ramon Sunifred no hi fes cap castell o torre sense llur permís non facias castrum neque castellum neque turrem L’any 1103, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, concedí a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols tot allò que posseïa a la…

L’estret de Malaca la separa de la península de Malaca El costat oest és recorregut per un sistema muntanyós on destaquen els monts Barisan 3800 m al Kerinci, que té una forta activitat volcànica 90 pics volcànics, 12 dels quals són actius i activitats secundàries solfatares, fonts termals Els vessants són coberts de bosc espès Rius curts i ràpids, costes regulars i pobres en ports naturals L’est és pla, solcat per nombrosos rius, els deltes i estuaris dels quals fan les costes sinuoses, baixes i amb bons ports, però els pantans i el manglar cobreixen alguns trams Travessada per…

Situació Antiga fortalesa andalusina construïda en un turó del marge esquerre del Cinca, al nord de Fraga, destruïda al moment de la conquesta de la vila ECSA - J Bolós Les restes d’aquesta fortificació es troben al cim d’un turó aïllat a la terrassa del marge esquerre del Cinca, a uns 650 m al nord del nucli urbà de Fraga, a la partida dita de Safranals, de la qual pren el nom Mapa 31-15 387 Situació 31TBG787019 Per a accedir-hi des de la ciutat de Fraga, cal agafar un camí asfaltat que surt en direcció nord des del barri dit de les Drassanes, el qual s’enfila fins al cim de la partida de…

Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…

És presentada en forma de pasta espessa gomosa, que, aclarida amb aigua, és utilitzada en pintura industrial a la cola

Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls poc o molt tabulars, d’arestes molt agudes i sovint reunits en druses És de color marró, gris o violaci, transparent, de fractura irregular, de lluïssor vítria, piroelèctric i de pleocroisme molt fort vista amb llum ultraviolada Té exfoliació clara, duresa 6,5-7 i pes específic 3,26-3,36 La seva formació és d’origen pneumatolític en les àrees de contacte de roques eruptives es troba també en escletxes d’esquists cristallins