Vilatge del tossal dels Umets (Torrefarrera)

Situació

Basament d’un dels murs d’una construcció, fet amb carreus de gres.

ECSA-J.I. Rodríguez

Aquest antic vilatge s’emplaça dalt d’una petita serra o tossal, al nord del poble de Malpartit, prop de la sèquia de l’Àguila.

Mapa: 32-14 (359). Situació: 31TBG953197.

Per a anar-hi des de Malpartit cal agafar en direcció nord el camí que porta a Alguaire; aquest camí, en cosa d’1 km, passa al peu d’una serra denominada el tossal dels Umets, on es veuen les restes del vilatge.

Nucli urbà

La punta meridional de la serra, separada d’ella per un fossat, és l’indret on hi ha els vestigis del vilatge. Dalt del cim es veu la boca d’una sitja, mig buida i d’1 m de diàmetre, excavada a les graves cimentades. Pel sud del tossal hi ha restes de murs de les construccions, que fan uns 2 m de llargada i 40 cm d’alçada; aquests murs són fets de carreus de gres units amb morter, de forma allargassada i de talla no gaire acurada.

A la veta de roca hi ha senyals de treballs rupestres, però destaca mig cub paral·lelepipèdic, situat verticalment, de 30 cm de base per 80 cm d’alçada, i que encara té restes de l’arrebossat vermell a la part inferior de la cantonada interior. Sembla que correspon a un dipòsit o a un armariet, és a dir, a un complement d’un habitatge que es devia recolzar en la paret rocosa. Al peu del pendent del tossal encara es veien fa quinze anys, en una zona erma, carreus escampats i algunes sitges de més de 2 m de fondària.

En diversos indrets de la serra es recolliren abundants fragments de ceràmica grisa medieval, bàsicament olles, tapadores i alguna tenalla. També es trobà ceràmica vidrada en marró i verd, o ceràmica oxidada amb decoració geomètrica pintada en manganès. Alguns fragments de sigillata i tegulae permeten suposar que hi hagué un establiment romà per les proximitats, però el vilatge que estudiem és clarament medieval, amb un origen islàmic al voltant del segle XI i que devia continuar ocupat després de la conquesta cristiana fins a les crisis baixmedievals, que no superà.

Bibliografia

  • González, 1982; 1985, pàgs. 501-516; Rodríguez-González, 1986, vol. I, pàgs. 191-209.