Situació
Antiga fortalesa andalusina construïda en un turó del marge esquerre del Cinca, al nord de Fraga, destruïda al moment de la conquesta de la vila.
ECSA - J. Bolós
Les restes d’aquesta fortificació es troben al cim d’un turó aïllat a la terrassa del marge esquerre del Cinca, a uns 650 m al nord del nucli urbà de Fraga, a la partida dita de Safranals, de la qual pren el nom.
Mapa: 31-15 (387). Situació: 31TBG787019.
Per a accedir-hi des de la ciutat de Fraga, cal agafar un camí asfaltat que surt en direcció nord des del barri dit de les Drassanes, el qual s’enfila fins al cim de la partida de terra de Safranals. Un cop a l’altiplà, un camí que surt a l’esquerra porta fins a una casa, des d’on camps a través s’arriba a la fortificació (uns 100 m), situada al costat d’una torre elèctrica.
Fortificació
Entre els anys 1985 i 1993, amb el suport de la Diputación General de Aragón i la UNED de Barbastre, Félix J. Montón Broto va dirigir un seguit de campanyes d’excavacions arqueològiques en aquesta antiga fortalesa propera a Fraga.
Planta d’aquesta fortalesa, excavada entre els anys 1985 i 1993.
F.J. Montón
El conjunt de la fortificació ocupa una extensió d’uns 300 m2 i presenta un perímetre ovalat, el qual s’adapta totalment a la topografia del terreny. Des de fa alguns anys s’hi practiquen campanyes d’excavació arqueològica. Les dependències es distribueixen al llarg d’un corredor central, en part descobert, del qual reben la llum. Si des del vestíbul del corredor hom es desvia vers l’esquerra, es pot accedir a la cuina i el magatzem, mentre que si es fa vers la dreta, hom troba quatre habitacions de planta rectangular de mides molt similars. Al final del corredor hi ha una escala per la qual s’accedeix a una cinquena dependència, la qual, a causa de la forta erosió del terreny en aquesta part, es troba força malmesa; a l’esquerra d’aquesta dependència un graó condueix a un petit recinte, on hi ha una altra escala que permet l’accés a una torre de dos pisos.
L’emplaçament d’aquesta torre, element estratègic i de vigilància, respon clarament a necessitats defensives, ja que es troba al flanc sud-est, únic punt per on és accessible la construcció. Per aquesta mateixa raó la porta principal s’obre a l’extrem oposat, és a dir, al nord-oest. Els costats nord, oest i sud són defensats de manera natural per un cingle d’uns 60 m d’alçada, el qual separa l’assentament del Cinca. El sector de llevant, en canvi, és protegit per un potent mur, d’1,5 m de gruix, fet amb un parament de carreus molt ben escairats, el qual proporciona una excel·lent defensa reforçada per l’esmentada torre. Aquesta és situada a l’extrem sud-est, just en el punt on el turó s’uneix a la terrassa del marge esquerre del riu, i salva un desnivell natural d’uns 10 m, el qual fa les funcions de fossat o vall.
Els materials posats al descobert en les successives campanyes d’excavació realitzades des del 1985 es componen fonamentalment de restes òssies i atuells ceràmics i metàl·lics.
Les restes òssies corresponen a una fauna composta per bòvids, ovicàprids i suids, a més d’ànecs i gallines, els quals constituïen la cabanya d’animals domèstics presents en l’hàbitat musulmà. És curiós constatar la presència d’ossos de porc, si hom té en compte la prohibició corànica de consumir la carn d’aquest animal entre els musulmans. Entre els animals que caçaven hom troba el cérvol, el conill i la llebre. El nombre d’animals domèstics assoleix el percentatge del 74%, mentre que la resta d’animals representa el 26%. La dieta dels habitants d’aquest nucli de població es complementava amb figues, préssecs i cereals.
Pel que fa als atuells ceràmics que s’han trobat, cal fer menció de les peces de vaixelles decorades amb esmalt verd i manganès, de corda seca parcial, vaixella pintada amb franges de manganès i ceràmica llisa comuna. De tot aquest conjunt s’ha de destacar un fragment de terrissa, amb la vorera feta amb corda seca, que permet datar el jaciment a l’inici del segle XII, una gerreta amb dues nanses i una franja d’esmalt blau, i finalment una ampolla globular amb el cos acanalat. El conjunt de troballes d’utensilis ceràmics es completa amb tres grans tenalles per a guardar-hi provisions localitzades a la cuina i el magatzem.
Entre els objectes metàl·lics descoberts en el decurs dels treballs arqueològics, els més nombrosos són els de ferro; hi destaquen 64 claus, 15 puntes de dard de ballesta i una punta de llança amb nervi central. Cal fer menció, entre els objectes de bronze, d’una sivella amb forma d’arc de ferradura i deu monedes de bilió amb l’efígie del rei Sanç Ramírez d’Aragó, encunyades a la darreria del segle XI.
Finalment, quant a la cronologia i la funció d’aquest assentament, es pot afirmar que es tracta d’una fortificació o lloc de vigilància estratègic, el qual devia formar part del sistema defensiu de la vila de Fraga en època musulmana, i es degué bastir en un moment de màxim perill. Efectivament, l’inici del segle XII representa un moment d’amenaça per a aquest sector de la Frontera Superior, ja que la conquesta feudal en aquestes terres avançava de manera imparable sota el comandament d’Alfons I el Bataller, el qual va veure truncades les seves aspiracions en ésser derrotat davant els murs de Fraga l’any 1134. Fou probablement en aquests anys difícils que es construí la fortificació de Safranals, la qual també degué patir un setge en l’esmentat any. De fet, la vida d’aquest assentament no fou gaire més llarga, ja que la seva fi es degué produir a conseqüència d’un gran incendi que destruí totalment el lloc durant la conquesta de Fraga duta a terme pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV l’any 1149.
Bibliografia
- Montón, s.d
- Pita, 1961, 45-46, págs. 105-131
- Domínguez, Magallón, Casado, 1984
- Montón, 1986
- Castanos, 1988
- Esco, Giralt, Sénac, 1988
- Montón, 1997