Resultats de la cerca
Es mostren 450 resultats
Albert Tobal Rubiella
Basquetbol
Directiu de basquetbol.
Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet femení del Picadero JC 1953, a la qual continuà lligat fins a la seva desaparició Treballà pel reconeixement i el desenvolupament del bàsquet femení, tant des del club com des de la Federació Catalana de Basquetbol, de la qual fou vocal 1955-83 Recuperà el Campionat de Catalunya femení a partir dels anys cinquanta Posteriorment fou un dels fundadors del Club Bàsquet Manlleu, del qual fou president honorari, i de l’Associació de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta Rebé l’emblema d’or 1978 de la federació espanyola i la medalla d’or 1983…
Selma

Vista d’una de les estructures del castell de Selma
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a 743 m alt., al sector oriental del terme, sota el puig de Selma
(801 m alt.) presidit per les ruïnes del castell de Selma
.
Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma Extingit l’orde templer 1312, passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del s XVIII Des del s XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu Modernament ha estat…
castanyoles
castanyola
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon que hom fa sonar fent entrexocar dues peces de fusta dura o vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.
Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball…
Jaume Casas i Pallerol

Jaume Casas i Pallerol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les…
,
Puigpardines

Església de Santa Maria de Puigpardines a la Garrotxa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al SE de Sant Privat d’en Bas, a la dreta del Gurni.
A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines , pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit tenia només un o dos preveres i algun servent Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos s XIII-XIV Des del s XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en…
ball de l’alcalde
Folklore
Ball comú a moltes localitats dels Països Catalans que consistia en una dansa, encapçalada per l’alcalde o batlle de la localitat, en la qual prenia part tota la població.
Sota diversos noms se'n conserven vestigis a Manlleu i a d’altres localitats de la plana de Vic contrapàs de l’alcalde , per Carnestoltes A Pollença, dins les festes del dimarts de Pasqua Florida dedicades a la Mare de Déu del Puig, hi era celebrat el ball de l’alcalde , que participava de les característiques de ball subhastat Encara actualment a la vila d’Amer, per la festa major del 15 d’agost, hi és ballada la sardana de l’alcalde, que temps enrere havia estat popular a tota la comarca L’alcalde i l’alcaldessa encapçalen la rotllana, a la qual participa tot el poble el…
Lluís Aloy Vidal
Futbol
Futbolista.
Migcampista que jugà al Futbol Club Barcelona 1950-54, l’Oviedo 1954-58, el Cadis 1958-59 i el Centre d’Esports Sabadell 1959-61 Guanyà dues Lligues 1952,1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953,dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Seguí jugant en equips de tercera divisió, com el Club de Futbol Badalona 1961-62, la Unió Esportiva Figueres 1962-63 i la Unió Esportiva de Sants 1963-64, on es retirà Des de llavors entrenà equips de divisions inferiors i de categories juvenils com la Unió Deportiva Atlètica Gramenet, la Unió Esportiva Sant Andreu, el Barcelona Atlètic, el…
Pau Rigalt i Fargas
Pastoral , per Pau Rigalt i Fargas
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Teatre
Pintor, escenògraf i decorador.
Estudià a Llotja amb Josep Flaugier Durant la guerra del Francès s’establí a Vilanova i la Geltrú, on decorà mansions de patricis Havent tornat a Barcelona, la societat d’accionistes del Teatre Principal li confià la direcció de les decoracions i maquinària del local, per al qual també pintà el teló Durant l’epidèmia de febre groga 1821 es refugià a Manlleu Osona i pintà decoracions per al teatre de Torelló Hom el considera un dels impulsors del neoclassicisme plàstic a Catalunya, però el seu conegut paisatge Pastoral Museu d’Art Modern de Barcelona té encara força reminiscències…
Caixa d’Estalvis de Sabadell
Institució creditícia, constituïda el 1854, que inicià les seves activitats el 1859.
El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent El 1941 obrí la primera sucursal a Montcada i Reixac La seva activitat es concentra sobretot a la Catalunya central, des d’on s’ha expandit És a Barcelona des del 1974 Desenvolupà una important tasca a través de la seva obra social i cultural, per la qual l’entitat fou guardonada el 2009 amb la Creu de Sant Jordi El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 13394 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvis impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina