Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Charles Sanders Peirce
Filosofia
Història
Filòsof i científic nord-americà, fill de B.Peirce.
Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel seu caràcter…
Vicent Ferrer i Guasch
Pintura
Pintor.
Els anys de batxillerat 1926-34 s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil El 1939 es traslladà a Menorca Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels…
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura que nega la…
teologia
Filosofia
Religió
Ciència que tracta de Déu o dels déus.
Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la…
Zhu Xi
Filosofia
Filòsof xinès, anomenat a vegades Zhuzi (‘mestre Zhu’).
Editor i comentarista dels clàssics agrupà els anomenats Quatre llibres i gran sistematitzador, és la figura principal del neoconfucianisme Pertany a l’escola del li o racionalista Després d’estudiar el taoisme i el budisme, fou deixeble de Li Tong, que el n'apartà i l’inicià en la metafísica confuciana dels germans Cheng Hao i Cheng Yi Així atacà el budisme pel fet de declarar el món buit i illusori, desconèixer el li i minar la vida social amb l’individualisme Admet una realitat suprema, el taiji , present també en totes les coses com a li , “vena”, forma o llei de llur natura…
Miquel Pérez-Sánchez i Pla
Literatura catalana
Poeta i arquitecte.
Ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homegeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra la història d’un amor-…
Joan Gil-Albert i Simon
Literatura
Poeta i assagista en castellà.
Estudià dret i filosofia i lletres a València Collaborà a Hora de España Exiliat del 1939 al 1947, residí a diversos països sud-americans El 1927 publicà La fascinación de la real , prosa avantguardista, a la qual seguiren Vibración de estío 1928, Como pudieron ser Galerias del Museo del Prado 1929 i Crónicas para servir al estudio de nuestro tiempo 1932 Estèticament molt relacionat amb la Generació del 27, el 1936 publicà el recull de sonets Misteriosa presencia , que fou seguit per Cadente horror 1936, Siete romances de guerra 1937 i Son nombres ignorados 1938, sobre l’experiència de la…
Johann Eckart
Filosofia
Filòsof alemany de l’orde dominicà.
El 1302 rebé el títol de magister a París, on professà en 1311-13, i el 1320 fou director del Studium Generale de Colònia Els seus escrits presenten dos grups diferenciats, bé que molt units l' obra llatina , generalment més sistemàtica i metafísica Opus tripartitum i Quaestiones parisienses , tot comprenent sermons i una teologia d’arrel exegètica, i l' obra alemanya , de caire més espiritual i místic Buch der göttlichen Tröstung , ‘Llibre de la consolació divina’, i altres, la qual motivà i gairebé absorbí l’interès de la investigació del egle XIX sobre ell En l’orde dominicà…
filosofia analítica
Filosofia
Designació d’un conjunt de tendències filosòfiques heterogènies que constitueixen —junt amb el marxisme i sovint enfront d’ell— un dels grans blocs del pensament occidental del segle XX.
Totes elles coincideixen en el rebuig de l’idealisme i de la metafísica, en l’interès per la lògica i en la utilització de l’anàlisi com a mètode per a l’estudi del llenguatge Una de les seves fonts històriques cal cercar-la a Anglaterra, amb els treballs de B Russell sobre els llenguatges formalitzats i les anàlisis de GE Moore sobre el llenguatge corrent Simultàniament, a Viena, sorgeix per l’influx de la filosofia positivista de E Mach un moviment cercle de Viena que pretén superar les mancances lògiques d’aquesta, incorporant-hi les concepcions científiques coetànies i les…
Bernat Artola i Tomàs
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Fou un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i un dels impulsors el 1937 de l’Institut d’Estudis Valencians Participà en nombroses ocasions als Jocs Florals de València, on fou premiat el 1925 i 1929 amb la viola d’or, i el 1926 amb la flor natural pel recull de poemes de to popular i jocfloralesc Cançons d’amor Amb posterioritat publicà altres reculls poètics, amb els quals intentà, des de Castelló, la connexió amb els corrents i les tendències de la poesia valenciana i catalana del seu temps Així, el 1928…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina