Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
cova de Las Palomas
Cova
Cova natural del municipi de Millars (Canal de Navarrés), oberta en terres de tipus càrstic, amb estalactites i estalagmites.
Giraba
Caseria
Caseria del municipi de Lludient (Alt Millars), a la dreta del riu de Vilamalefa, aigua amunt de la vila.
la Font de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona (límit septentrional del terme), afluent del Millars, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d’Espadà i de l’Espina.
La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina
Sabata de Calataiud

Armes dels Sabata de Calataiud
Llinatge noble de l’antic Regne de València originari d’Aragó, que hom fa descendir, sense proves, del rei Sanç II Abarca de Pamplona.
Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…
Bunyol
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme comprèn l’alta vall del riu de Bunyol , afluent del riu Magre per l’esquerra, i a l’oest la capçalera del riu Millars és accidentat per la serra de Malacara 1118 m alt La vegetació natural, formada per pinedes, carrascar i pasturatges, ocupa unes 7000 ha L’agricultura de regadiu predomina sobre la de secà hom aprofita les aigües del riu de Bunyol i les de les nombroses fonts que hi ha al terme mitjançant séquies i basses Els conreus principals són els de cereals, vinya, arbres fruiters i oliveres L’explotació és majoritàriament directa Hi ha ramaderia bovina i porcina Al…
Ares del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat en plena zona muntanyosa de la ratlla d’Aragó, on són típiques les formes de moles (tossal d’Orenga, 1.144 m; mola del Vilar, 1.315 m; mola d’Ares, 1.321 m; tossal de la Marina, 1.231 m).
El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps de bestiar oví i diverses…
l’Alcora

Vista general de l’Alcora i del castell d’Alcalatén
Aureliano (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alcalatén, en la zona de transició cap a la Plana, estès en un territori més aviat pla, i en part quaternari.
Comprèn la conca baixa del riu de Llucena o riu de l’Alcora , en el curs del qual ha estat construït el pantà d’Alcora , amb una capacitat de 2200000 m 3 a l’W, inclou també un petit sector de la conca del Millars l’antic terme d’Araia, fins a la vora del pantà del Sitjar Els pasturatges són utilitzats tant pel bestiar local oví i cabrum com pels ramats transhumants de la muntanya de Terol que hi baixen a passar l’hivern Les terres de secà són dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes Les terres són explotades directament pels propietaris Les activitats industrials són cada…
Llucena
Vista parcial de Llucena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, a la vall del riu o barranc de Llucena (afluent de la rambla de la Viuda per la dreta, que neix als vessants nord-occidentals de Penyagolosa, dins el terme de Xodos).
És accidentat pels vessants sud-orientals de Penyagolosa, des de prop del seu cim 1395 m alt fins al S del profund congost del Salt del Cavall 250 m, tallat pel barranc del Salt del Cavall, afluent del Millars per la dreta Drenen també el terme alguns barrancs afluents al riu de Llucena els de Cassoles, de les Foies, de la Cambreta, de la Pedrenyera, que afaiçonen valls estretes i profundes en els materials cretacis El caràcter muntanyós del territori limita l’agricultura a 4000 ha de secà, dedicades a cereals, farratge i, d’una manera creixent, a ametllers i avellaners, i a unes…
Ponç IV d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1230-69), fill d’Hug IV i Maria de Vilademuls.
El 1229 acompanyà el seu pare a la conquesta de Mallorca, on Hug IV trobà la mort, i ell el succeí Intentà de sanejar l’economia i refer les finances comtals el 1231 vengué els alous de la vila de Tonyà a l’abat de Santa Maria de Roses per 4 080 sous el 1248 lliurà a Jaume I les terres que tenia al Rosselló en canvi de la veïna població de Banyuls, que el rei havia ocupat el 1252 reuní a Castelló una magna assemblea de nobles i prelats, on es dictaren diverses ordenances per al bon regiment del comtat el 1261, després de permutar amb Ponç de Vernet la vila de Cadaqués pels castells…
Sant Just de Palmas (Camporsin)
Situació Vista d’aquest petit temple des de la part meridional, on s’obre la seva porta d’arc de mig punt ECSA - A Roura L’església de Sant Just és situada prop del castell de Palmas Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′39″ N - Long 2° 27′22″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada el 1317, quan Bernat de Millars, aleshores senyor de l’indret de Palmas, li feu un llegat de 40 sous Posteriorment és documentada l’any 1409 Fou restaurada al segle XIX per la família Bordes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina