Situació
Vista d’aquest petit temple des de la part meridional, on s’obre la seva porta d’arc de mig punt.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Just és situada prop del castell de Palmas.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 21′39″ N - Long. 2° 27′22″ E.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (PP)
Història
Aquesta església és esmentada per primera vegada el 1317, quan Bernat de Millars, aleshores senyor de l’indret de Palmas, li feu un llegat de 40 sous. Posteriorment és documentada l’any 1409. Fou restaurada al segle XIX per la família Bordes. (PP)
Església
Interior de l’església, totalment enguixat, i exterior de l’absis, ornat amb un fris d’arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dues entre lesenes.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Just és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, i capçada a llevant per un absis semicircular obert a la nau mitjançant un estret arc presbiteral.
La porta s’obre a la façana de migdia; té un arc de mig punt emfasitzat exteriorment per una arquivolta. A la mateixa façana hi ha també una finestra de doble esqueixada, igual que la que s’obre al centre de l’absis.
Els murs exteriors de la nau són mancats d’ornamentació; el de ponent s’aixeca per sobre del nivell de la coberta i és coronat, en tota la seva amplada, per un campanar d’espadanya de dos ulls, dels quals només queden els basaments. En canvi, la façana absidal és decorada amb un fris d’arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dues entre lesenes, que conformen cinc plafons en el conjunt de l’absis.
L’interior és totalment enguixat i el parament només és visible a les façanes exteriors, que presenten un aparell de carreuó allargassat, irregular i disposat en filades uniformes; més homogeneïtat es dona en la construcció de la decoració absidal, molt més acurada que la resta de paraments.
Els elements decoratius i arquitectònics d’aquesta església posen en evidència una obra rústega, construïda al segle XII, però encara fidel a les fórmules ornamentals de l’arquitectura llombarda. (JAA)
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 102