Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…

Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…

Estructura de la villa Vista aèria de les parts ara vistents de la villa, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics ECSA - d Todó La villa romana de Centcelles es troba a 2 km al SE del terme municipal de Constantí Tarragonès, molt a prop del marge dret del riu Francolí i a uns 7 km de Tarragona Per als estudiosos el nom de Centcelles va implícitament associat a l’existència d’un mausoleu antic tardà segle IV, que conserva a la seva cúpula un extraordinari mosaic policrom, amb escenes profanes i cristianes, de gran valor artístic, simbòlic i social EI monument…

La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…

Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, al límit amb les terres septentrionals del Vallès Oriental Limita a l’W amb l’enclavament de Seva, al NW amb Balenyà, al N amb Seva, a l’E amb Viladrau, i al SW, al SE i al S amb els termes d'Aiguafreda, Montseny iTagamanent, respectivament, els dos del Vallès Oriental És un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s’integren dins el Parc Natural del Montseny Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls 1 697 m, que fa de…

Situació Vista del turó on s’assenta el castell, amb una albarrana a primer terme i l’església de Santa Maria a l’extrem de llevant ECSA - J Bolòs El castell de Castelló es troba al capdamunt del tossal del Castell, en una terrassa superior a la que ocupa l’església gòtica de Santa Maria Mapa 32-14359 Situació 31TCG109325 Castelló de Farfanya és situat a 8 km de Balaguer seguint la C-148 que porta fins a Binèfar JGB Història La primera notícia que tenim d’aquest castell data del 1036 Apareix en el document de donació de la meitat del castell de Santa Linya a Santa Maria de la Seu feta pels…

Situació Una perspectiva de l’església, enmig de la naturalesa a dalt una vista exterior des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme J M Melció L’església de Sant Feliu és emplaçada a la Vall de Riu, lloc on s’havien explotat jaciments de coure, i s’obre pas entre l’encinglerada serra de Gitarriu, a migjorn, i la de Martenyà, que és a tramuntana El temple és erigit al bell mig d’un serrat, damunt la riba esquerra de Sant Aniol Mapa 257M781 Situació 31TDG666829 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de…

L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns, com ara els…

L’embarcació utilitzada pot ser una canoa o una piragua o caiac En la primera el palista es colloca amb un genoll sobre el terra de l’embarcació i s’impulsa amb una pala d’una sola fulla En un caiac el palista va assegut mirant cap a la proa de l’embarcació i utilitza un rem de dues pales En funció del medi aquàtic on es practica es distingeixen les modalitats d’aigües tranquilles, aigües braves, caiac de mar i surf de caiac Una altra modalitat és el caiacpolo que enfronta dos equips de cinc jugadors amb l’objectiu d’introduir una pilota de waterpolo a la porteria defensada pel rival…

Consideracions generals La situació de l’observador, combinada amb la rotació de la Terra, determina quina part del firmament és observable des de cada latitud geogràfica i quin és l’aspecte dels recorreguts aparents dels astres respecte de l’horitzó 1 Per a un observador situat al pol nord tots els astres segueixen trajectòries paralleles a l’horitzó, que coincideix amb l’equador celeste totes les estrelles de l’hemisferi nord són circumpolars A i no es poden veure mai els astres situats a l’hemisferi sud celeste B 2 Per a un observador situat a l’equador, l’horitzó coincideix amb l’eix…