Resultats de la cerca
Es mostren 1312 resultats
Castell de Ges (Alàs i Cerc)
Art romànic
La vila de Gessum és citada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals hi consta un alou “in apendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam…” La primera referència relativa al castell del Ges no es troba fins ben entrat el segle XIII Era propietat del capítol d’Urgell, i controlava un dels principals accessos a la vall de Lavansa El lloc de Ges pertanyia a la canònica de la Seu d’Urgell, i com a tal apareix esmentada en el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI MLIC Del…
Cap a unes noves classes socials?
La classe no s’hereta, s’adquireix, per bé que la classe a la qual pertany la família d’un individu quan neix és un factor molt important per al seu futur arrenglerament social en un determinat grup Les classes socials es diferencien dels estaments o de les castes perquè són obertes i mòbils, de manera que tant l’ascens en l’escala social el reclassament com el descens el desclassament són possibles i freqüents Per a definir una classe s’han de conèixer dues coses l’origen i el volum dels ingressos o les rendes que percep un individu o una família en les diferents etapes de la seva vida que…
República dels Komis
República de la Federació Russa.
La capital és Syktyvkar Situada al NE de la Rússia europea, forma part de la plana russa A l’E l’Ural constitueix el límit de la república, i al S unes petites elevacions fan la divisòria d’aigües entre les conques del Kama i del Vyčegda Al centre hi ha les muntanyes Timan El clima és continental fred, amb precipitacions anuals d’uns 500 mm i temperatures mitjanes de -16°C 0°C al gener i 16,8°C al juliol a Syktyvkar i -20,6°C al gener i 12,4°C al juliol a Vorkuto La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Pečora, amb els seus afluents l’Izma i l’Usa, el Mezen i el Vyčegda La vegetació…
Lucerna
Divisió administrativa
Cantó de la Suïssa central.
La capital és Lucerna S'estén per la zona de contacte dels Alps amb el Mittelland Continuació de l’altiplà bernès, constitueix una regió de turons morènics i muntanyes mitjanes, amb profundes valls planes tributàries de l’Aare, i inclou una part del llac dels Quatre Cantons, fins al de Baldegg L’Entlebuch, a l’extrem sud del cantó, que correspon a l’alta vall de l’Emme, és una regió alpina La població, de llengua alemanya, assoleix una densitat superior a la mitjana del país 222 h/km 2 est 1993 es concentra, en més d’un 50%, a l’aglomeració de la capital La relativa moderació del clima i la…
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o mitjançant un…
Úmbria
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, a l’interior de la península, entre les Marques, a l’E, el Laci, al S i la Toscana, a l’W.
La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres també hi ha…
ateroesclerosi

Etapes degeneratives d’una artèria afectada d’ateroesclerosi: 1, placa d’ateroma; 2, dipòsits de calci; 3, coàgul de sang
© Fototeca.cat
Patologia humana
Forma més important d’arterioesclerosi que té com a lesió fonamental l’ateroma.
Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals La seva patogènia no és encara prou coneguda El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèllules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma és possible que també hi participin les cèllules de la capa muscular de l’artèria que…
Jürgen Kocka
Historiografia
Historiador social alemany.
Estudià a la Universitat de Marburg i es doctorà a la Universitat Lliure de Berlín el 1968 Després d’exercir com a professor a la Universitat de Münster 1968-73, passà a la Universitat de Bielefeld, on el 1975 fundà, juntament amb els germans WJ i HMommsen, HUWehler i HAWinkler, la revista Geschichte und Gesellschaft ‘Història i Societat’ i dirigí el Centre per a la Recerca Interdisciplinària 1984-88 La revista i el centre esdevingueren els instruments per a articular la Neue Sozialgeschichte ‘Nova història social’, per a la qual la història no havia d’ésser una recreació ideogràfica, sinó…
Manuel Reventós i Bordoy
Historiografia catalana
Historiador i economista.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1910, i fou becat a Berlín, Düsseldorf, Würzburg i Frankfurt 1911-14 Fou professor universitari i investigador adscrit als centres d’ensenyament i de recerca econòmica de les administracions públiques catalanes Diputació de Barcelona, Mancomunitat, Generalitat També fou professor de teoria econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Lluís Nicolau i d’Olwer el feu participar en les tasques de direcció del Ministeri d’Economia del govern de Madrid, en el moment «en…
escarabat de nit
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, de dimensions mitjanes i color vermell llis i lluent al dors i amb pelussa blanquinosa al ventre.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina