Resultats de la cerca
Es mostren 1564 resultats
humanisme
Filosofia
Història
Literatura
Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.
En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de…
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan…
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…
bisturí
Bisturí romà
© Fototeca.cat
Instrument tallant en forma de petit ganivet que consta de dues parts principals, el mànec i la fulla tallant, la qual pot ésser fixa o mòbil i àdhuc canviable, emprat per a la pràctica de les incisions quirúrgiques.
Hipòcrates i més posteriorment Cels descriuen instruments tallants, més o menys semblants als moderns bisturins la cirurgia aràbiga es caracteritza per la gran riquesa en instrumental quirúrgic, i són abundants els noms àrabs que designen les diverses varietats de bisturins Posteriorment han anat apareixent més tipus de bisturins, de formes diferents segons la natura de la intervenció a efectuar i l’òrgan intervingut Pot variar la forma del tall i de la punta i la longitud de la fulla tallant bisturins rectes o corbats, en forma de botó amb la punta arrodonida, amb fulla molt…
Louis Réau
Art
Historiador francès de l’art.
Estudià a París i fou professor d’història de l’art a les universitats de Nancy 1911 i de París 1938-51 Autor d’innombrables estudis, en especial sobre l’art francès i la seva expansió arreu del món, hom pot destacar-ne Histoire de l’expansion de l’art français 1924-33, Histoire de la peinture française au XVIIIème siècle 1925, L’art russe 2 volums, 1920-22, Dictionnaire illustré d’art et d’archéologie 1930, Dictionnaire polyglotte de termes d’art et d’archéologie 1953 i, sobretot, els volums Iconographie de l’art chrétien 1955, on establí els fonaments dels estudis iconològics moderns…
Rafael Lapesa i Melgar
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari en llengua castellana.
Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle…
Santa Creu de Cabrils
Art romànic
El lloc de Cabrils, documentat des del 1037 amb la grafia de Cabrilis i el 1056 de Chabrils , formava part del terme del castell de Vilassar de Dalt i depenia també inicialment de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Tenia una església dedicada a la Santa Creu que el 1322 consta com a sufragània de Vilassar, però que devia tenir un origen molt més remot entorn d’aquesta església es va erigir un petit nucli de poblament conegut com la sagrera , que fou el nucli inicial de Cabrils El 1779 fou constituïda en parròquia independent No queda res de l’església primitiva, que fou totalment…
Joan Frederic Muntadas i Jornet
Literatura catalana
Poeta i novel·lista en llengua castellana.
Propietari del monestir de Piedra, el promogué com a lloc d’esbarjo amb El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 Publicà a Madrid, on fou diputat a Corts, el poema èpic La batalla de Bailén 1851, prologat per Aribau, la novella Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866, que volia ser una actualització del Gil Blas de Santillane , i diverses obres teatrals Participà en la campanya d’exaltació dels voluntaris catalans de la guerra d’Àfrica amb un Cant de guerra 1860, escrit segurament per instigació del seu amic Víctor Balaguer, que l’inclogué a Los ↑ trobadors…
vagó

Vagó
© Fototeca.cat-Corel
Transports
Vehicle per al transport de passatgers i d’equipatges o de mercaderies per via fèrria.
Els vagons destinats al transport de passatgers, anomenats preferentment cotxes , solen ésser actualment de construcció metàllica i de formes aerodinàmiques, especialment importants, en els trens ràpids, en la unió d’uns vagons amb els altres El cotxes moderns, que solen pesar entre 35 i 50t, consten d’una caixa, de costellam semblant al d’una embarcació revestit interiorment i exteriorment amb una xapa metàllica, solidària amb un bastiment muntat sobre bogis, en el qual són fixats també els dispositius de frenada, de la calefacció i del condicionament de l’aire, les bateries d’…
Maurizio Scaparro
Teatre
Director teatral italià.
Començà la seva carrera al Teatro Stabile de Bolzano, on muntà des de teatre polític popular fins a Shakespeare Fou nomenat director de la Biennal de Venècia i posteriorment del Teatro di Roma 1983-90, on posà en escena Caligula de Camus 1983, Don Chisciotte 1983 i Il fu Mattia Pascal 1986 de Pirandello, entre altres obres, amb els més moderns mitjans tecnològics Posteriorment fou comissari extraordinari de l’Ente Teatrale Italiano ETI, director de l’Olímpic de Vicenza i del Teatro Eliseo de Roma 1997-2001 Fou docent d’història del teatre a la Università Telematica Internazionale…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina