Resultats de la cerca

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

Entre elles es destaquen la lex vetus tribunicia , atribuïda a un tal Quint Papiri ~304 aC, que prohibia la consagració d’un temple sense autorització legislativa la lex Papiria tabellaria , que estenia el vot, escrit i secret, als comicis legislatius la lex Papiria , atribuïda al tribú Gai Papiri Carbó Arvina 89 aC, que contribuí a l’ordenació monetària, després d’haver estat concedida la ciutadania als itàlics també cal consignar altres texts jurídics una lex Iulia-Papiria de multarum aestimatione , una altra Lex Poetelia Papiria de nexis , etc

Participà en la revolució del 1848, a la seva ciutat, i en la revolta republicana del 1849, al Palatinat Condemnat a mort in absentia, s’exilià a París, fins que l’amnistia del 1866 li permeté de tornar a Alemanya Esdevingué diputat liberal al Reichstag 1871-93 i collaborador de la política econòmica de Bismarck A partir del 1878 esdevingué un crític de la política colonial i de l’intervencionisme econòmic de Bismarck És autor de diversos treballs teòrics sobre política monetària que gaudiren d’un gran prestigi

La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes en el nostre…

Instituïda el 1925, fou substituïda el 1946 pel forint

Dividit en 100 chun

Dividit en cent cèntims

Dividit en cent cèntims

Dividit en 100 cèntims És equivalent a 0,01015 g d’or fi

El 1965 fou establert un nou lek, equivalent a deu de vells Manté dos canvis un d’oficial i un altre de turístic Dividit en 100 qintarka