Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
Mateu Rotger i Capllonch
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador.
Fou ordenat de prevere el 1884 i destinat a la parròquia de Pollença, on fundà la Biblioteca Parroquial Entre el 1891 i el 1899 fou rector de Montision i, des del 1892, director de l’Arxiu Municipal de Pollença Fou professor d’història de Mallorca després, catedràtic i de paleografia del seminari 1898 i arxiver diocesà 1899 El 1901 fou nomenat canonge de la seu de Mallorca i ocupà diferents càrrecs de responsabilitat a la diòcesi Centrà els seus estudis en la història de Pollença, de diferents monestirs i d’institucions religioses illenques Entre aquests destaquen El santuario de Nuestra…
, ,
Sant Pau de Calce
Art romànic
Situació Ruïnes de la primitiva parròquia de la població, on encara és ben visible l’absis semicircular ECSA JL Valls Aquesta església es troba a l’exterior i a llevant del poble de Calce, tot presidint-lo Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45’ 38,4” N - Long 2° 45’ 18,6” E L’itinerari per a arribar a Calce és el mateix que el descrit en la monografia precedent Història Aquest temple fou la primitiva església parroquial del terme És documentada per primera vegada l’any 1151 L’any 1395 n’era rector Guillem Asalbat, que en feu collació per permuta a favor de Joan Arnau Va ser…
Jaume Martí i Olivella
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i crític literari.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia anglesa 1976 i catalana 1983 El 1976 se'n anà als Estats Units per aprofundir i ampliar-hi els estudis de literatura Obtingué el doctorat en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, on fou professor de llengua i literatura catalanes i espanyoles 1976-86 Hi continuà com a professor en el mateix àmbit a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles 1986-87, a Texas a l’A M University 1987-89 i al Reed College 1989-95, a l’Allegheny College 1995-99, a la State University of New York, Albany 1999-2003 i a la University of…
,
Yves Zimmermann
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador suís.
Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea El 1961 s’establí a Barcelona Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona 1962-66 i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta 1970-71 El 1978 fou membre fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors…
Santa Maria de Toralla, abans Santa Magdalena (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista de l’absis, la part més característica de la filiació romànica d’aquest temple Arxiu Gavín L’església parroquial de Santa Maria centra el petit poble de Toralla Per accedir-hi, cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent MLIR Mapa 33-11252 Situació 31TCG286814 Història Bé que les notícies sobre el lloc i castell de Toralla es remunten al segle IX, les primeres referències sobre l’església de Toralla són tardanes, de principi del segle XIV L’església parroquial de Toralla era dedicada primitivament a santa Magdalena, segons consta en la…
Sant Vicenç de Sequèra (Trevilhac)
Situació Angle sud-est d’aquesta malmesa església, exemple dels temples bastits al segle XII ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç són situades pocs metres a l’W de la casa forta de Sequèra Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′32″ N - Long 2° 29′35″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia anterior LB Història Aquesta església, que havia estat seu d’un priorat segons una antiga tradició, és documentada l’any 1298 en una acta testamentària per la qual Viadera Raolf, vilatana de Sequèra, li feu un llegat de 2 sous PP-MLIR Església Planta de l…
Donald Francis Tovey
Música
Teòric i compositor anglès.
Inicià la seva formació musical de molt petit i fou alumne dels compositors Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry Més tard ingressà a Oxford, on el 1898 es graduà al Balliol College La seva reputació com a compositor i intèrpret començà a créixer en el període del canvi de segle i el 1914 obtingué la Càtedra Reid de Música de la Universitat d’Edimburg Tres anys després fundà l’Orquestra Reid, formació que dirigí i amb la qual oferí uns programes amb intencions pedagògiques per al públic Per a aquests concerts, ell mateix escrivia unes ressenyes sobre la programació presentada, en què…
Josep Maria Gasol i Almendros
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…
,
Santa Maria de l’Albà Vell (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Fragment del sector nord de l’absis, sobrealçat, l’element més ben conservat d’aquesta ruïnosa església ECSA - J Figuerola Les restes d’aquesta antiga església parroquial formen part del conjunt del castell de l’Albà, al cim d’un dels turons que limiten la comarca de l’Alt Camp amb el Baix Penedès en aquest sector L’església és al costat de migdia del recinte defensiu Mapa 34-16418 Situació 31TCF685791 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent JFM Història La primera notícia sobre l’existència d’aquesta església es remunta a l’any 978, en què…
Lucien Lévy-Bruhl
Antropologia
Filòsof i antropòleg francès.
Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina